Quatre mesos han hagut de passar per poder tornar a sortir a la carretera amb la bici. Quatre mesos que han estat molt llargs i on semblava, en principi, que la recuperació seria molt més ràpida del que ha estat.
Avui ha estat el dia del retrobament amb la bici, amb l'asfalt...El dia que he tornat a sentir el vent a la cara i el dia que he recordat què és el mal de cames.
Encara no tinc la meva specialized preparada i he hagut d'agafar la cabra per poder treure'm el gusanet de rodar. Han estat un parell d'hores. No sé els quilòmetres que he fet, ni el temps exacte. Tampoc he mirat la velocitat mitja ni la cadència. Avui no importava res d'això. Avui el realment important era tornar a disfrutar del meu esport i de les sensacions pràcticament oblidades durant aquests mesos.
La sortida ha estat plena al poder compartir aquests primers quilòmetres de l'any amb el meu amic Joan Manel Borràs.
Tot i que encara queden algunes molèsties passo pàgina i a mirar cap endavant. Ara toca lluitar contra els problemes de sempre: falta de temps per entrenar, buscar forats quan sigui i com sigui, etc... De fet, ja no podré tornar a sortir fins el cap de setmana amb sort. És la lluita del dia a dia però, en el fons, m'agrada. És molt millor que estar tancat a casa...
Compartint els primers quilòmetres de l'any amb el JM Borràs |