dimarts, 31 de març del 2009

Després de quatre dies sense fer absolutament res tenia l'obligació de sortir avui a entrenar. Vista la climatologia que ha fet durant tot el dia, ha estat impossible. Penso que aquests dies, si surts a entrenar, hi ha més coses a perdre que a guanyar. Ho dic per possibles caigudes, que un cotxe no et vegi be, que agafis fred...sense parlar de la roba feta pols, la bici enfangada, etc. Crec que no val la pena. Així que la intenció era substituir la sortida per una sessió de corrons. Finalment, ni una cosa ni l'altre. Fa tant de pal fer corrons!!!! És tant avorrit!!! Alguna cosa de profit sí que he fet. He aprofitat per donar-me una mica de massatge, que ja tocava. No m'amassava les cames des del mes de setembre...Pensava que després de tants dies sense fer res les tindria bastant be, però no. La veritat és que estava bastant carregat, sobretot a nivell de quadriceps. Bueno, a veure si demà el temps ho permet i puc sortir d'una vegada a rodar.

dimecres, 25 de març del 2009

Dies ventosos, dies pestosos

Fa un seguit de dies que ja no sé quina carretera triar per amagar-me del vent. Aquesta és una més de les característiques de la primavera. Tot el sant dia bufant. Uns dies de mar a muntanya, uns altres de muntanya a mar. La qüestió és que no para de bufar en tot el dia. Només obrir la finestra i veure els arbres doblegats ja et marxen les ganes d'agafar la bici. Però si fes cas a això ja faria dies, molts dies, que no faria res en absolut. Així que toca sortir a entrenar igualment, amb ganes o no. La tarda d'ahir va donar de sí 83 km amb un portet. La d'avui no ha estat tant productiva i el cuenta s'ha aturat en els 62. La previsió és que aquesta setmana no arribi ni a la meitat dels quilòmetres que vaig fer l'anterior. Amb els que ja porto acumulats en aquesta, 145 km, s'afegiran els que pugui fer demà, i demà passat, en el millor dels casos. Així que faré entre els 200 i els 250 km només.Poca cosa, ho sé, però és el que hi ha.

diumenge, 22 de març del 2009

Deures setmanals fets. Finalment han sortit 540 km. No està gens malament. De fet, ha estat la setmana de l'any que més quilòmetres he fet. Dels set dies n'he pogut sortir sis. Tocava aprofitar la setmana de festa i així ha estat. Això ja està fet i acumulat a les cames. També és cert que hores d'ara estic bastant cansat. Ara només queda descansar una mica per pair-les. Aquest matí he acumulat els 100 últims quilòmetres del total. He sortit a rodar per les carreteres de l'Alt Penedès. És una bona comarca per rodar. Tens una mica de tot: plà, pujada, trenca-cames, vent... A més és molt agradable sortir en bici rodejat d'interminables camps de vinyes. Durant el meu recorregut m'he creuat amb els participants de la Marxa Cicloturista de Vilafranca (Ruta dels Vins). Entre ells moltes cares conegudes. Molts corredors MA30 que han aprofitat el diumenge sense competició per fer un entrenament de qualitat participant a la Marxa. Durant la setmana l'Albert, que ha finalitzat entre els primers, m'havia proposat anar-hi. Però jo no m'he deixat convèncer. No m'agraden les marxes, són massa dures. Així que m'he conformat amb sortir a entrenar i treure el cap per Vilafranca per saludar a la gent. La propera setmana no podré mantenir aquest ritme d'entrenament, però es farà el que es pugui.

divendres, 20 de març del 2009

Diuen que la primavera és l'època més bonica de l'any. Que és l'epoca on la vida desperta i on els colors són més intensos. Jo això no ho sé. El que sí que sé, és que també és l'època de les alèrgies, les rinitis, els ulls irritats, etc. Deu ni do!!! Ja ha arribat la p...... primavera. No m'agrada gens, perquè els símptomes que abans he descrit els pateixo tots, un darrera l'altre. I a vegades, tots alhora. Però això no m'ha impedit aquests dies fer bons entrenaments, la veritat. Ahir van caure 93 km en companyia de l'Albert. Vam pujar un parell de ports. La primera pujada del dia va ser a Rocafort i, podriem dir, que va ser gaire be a "cuchillo". La velocitat durant la pujada es va mantenir quasi tota l'estona sobre els 25 km/h. Pufff quina suada!!! perquè a més feia força calor. La segona pujada, ja més tranquils, va ser a Collbató per l'Aeri, però vam pujar fins la part més alta, fins les Coves del Salnitre. Quines vistes més boniques!!!!. Aquest matí he tornat a fer 93 km més. També amb dos ports. Però, en aquesta ocasió, tot sol. No em puc queixar de les sortides d'aquesta setmana. He sortit quatre dels cinc dies i mai he fet menys de 90 km. No està malament. I encara queda el cap de setmana pel davant. Ja que no hi ha competetició aprofitarem per fer quilòmetres, no?


1.- L'Albert després de coronar el port de Rocafort.

2.- Aturada tècnica a la plaça del poble per omplir agua fresca de la font.

3.- Espectacular vista del poble de Collbató des de les coves.

4.- Des de dalt es pot veu una bona part de la part final de l'ascensió a Collbató.

5.- Una de les parets laterals de Montserrat des de l'accés a peu a les Coves.


6.- Accés a peu a l'entrada de les Coves. Deu ser bonic, no he anat mai.


dimarts, 17 de març del 2009

Sortida en solitari i 92 km més al sac. Entre els que vaig fer ahir i els d'aquesta tarda ja he fet gaire bé els mateixos que en tota la setmana passada. I es que la setmana de festa dona molt de si. Aquests dies no tenia gaires ganes d'anar en bici, però es que amb aquest temps primaveral que està fent un s'anima a rodar quasi sense voler-ho. A més, ara que ja m'he recuperat del cansament acumulat durant la setmana de treball, em trobo bastant millor. De fet avui el promig ha estat també de 32,5 km/h. En el recorregut d'aquesta tarda he pujat l'Obac per Rellinars i, la veritat, ha estat un dels dies que he pujat millor. És un port que no acostumo a fer gaire perquè s'enganxa bastant i em fa mandra. Com molts altres. Però avui l'he pujat molt be. Fins i tot alguna estona el "cuenta" no baixava dels 23-24 km/h durant trams llargs. Dona gust quan un es troba be. Demà intentaré fer alguna tirada més, però serà una mica complicat.

dilluns, 16 de març del 2009

El vent no està de la meva part. Feia un dia perfecte amb sol i caloreta. Després de recuperar-me d'un dur cap de setmana laboral dormint quasi 9h, he sortit a entrenar. En principi anava sol, però al final he quedat amb l'Albert i hem iniciat la sortida a les 11:30. Una hora abans no es mobia ni una sola fulla dels arbres. Ha estat començar a pedalar junts i el vent s'ha girat d'una manera agressiva i violenta. Fins i tot ens ha abofetejat un parell de cops durant el recorregut. A part d'això, sortida perfecta. A mi m'han sortit gairabé 100 km en 3 hores justes. Hem anat ràpid. Jo em trobava cansat físicament, per la feina, però be per anar en bici. L'Albert, després de fer quart a la marxa cicloturista de Parets, estava una mica més tocat. Tot i això, hem anat ràpid, bastant ràpid de fet. El primig a la porta de casa: 32.6 km/h. Es cert que hi hagut trams en els que el vent donava a favor, però també n'hi ha hagut daltres que la feinada era per avançar un sól quilòmetre.
Sobre el cap de setmana, ja es va veure que no vaig poder anar. La feina és la feina. He vist la classificació, i com era d'esperar, la bèstia Morales ha tornat a guanyar. Sembla que la gran majoria del personal ho tenia clar. L'enquesta que vaig posar no es va equivocar gaire. Tampoc en el pódium final. També he vist que només van acabar 18 corredors. Com és això? Van sortir pocs o va passar alguna cosa? Ja direu. En fi, a veure si a la pròxima cursa puc anar.

divendres, 13 de març del 2009

50 quilòmetres és el resultat d'aquesta tarda. Dit així sona a poc, molt poc, però la veritat és que s'han fet en poc més d'una hora i mitja. Això vol dir que a un promig de més de 31,5 km per hora que tenint en compte la ventada que bufava aquesta tarde per aquí i que el terreny que he fet és bastant ondulat, no està gens malament. M'hagués agradat fer més temps d'entrenament, però de nou avui, molt just. Un port i una mica d'intensitat. Ja que no hi ha temps per fer més, ho poc que faig, ho intento fer ràpid. Com a mínim que serveixi d'alguna cosa. En resum, una setmana poc fructífera pel que es refereix a quilometratge. He sortit quatre dies i he fet un total de 254 km i 8 hores d'entrenament en total. Misèria i companyia.

dijous, 12 de març del 2009

Avui sí. Sí que he pogut fer els meus 20 minuts de migdiada. I com es noten!!! Cap a les 16:30 havia quedat amb l'Albert per sortir a rodar. Tot i que la jornada laboral d'avui ha estat infinitament més dura que ahir, el fet de descansar una mica abans de sortir a entrenar, m'ha anat molt be. De fet les sensacions d'aquesta tarda no tenien res a veure amb les d'ahir. Finalment 74 km que fan que el recompte setmanal pugi fins els 200 km aproximadament.

Que aquesta foto no us enganyi, no hem anat al Pirineu a entrenar. Tot i que sembla un paratge d'alta muntanya no ho és. Tampoc cal anar tant lluny per gaudir de recorreguts ben bonics. Sense allunyar-se gaire de la zona metropolitana també es poden trobar carreteres per disfrutar.

Aquí aquestes vaques ens començaven a mirar malament i hem decidit tocar el dos ràpidament. I més quan m'he adonat que la roba de l'ESTEVE és vermella jejejeje.

dimecres, 11 de març del 2009

Estirant la goma!!!

Si ahir l'excusa era l'etapa de la París-Niza, avui no en tinc. No he pogut sortir fins passades les 5 de la tarda. I com no pot ser d'una altra manera, a saco. A intentar fer tots els quilòmetres possibles abans que no marxés la llum del sol i es fes fosc del tot. I he arribat just, molt just. Els cotxes ja portaven els llums posats i m'he hagut de treure les ulles per poder veure una mica millor. I tot això per fer 55 penosos quilòmetres. A més avui no acabava de trobar el ritme. Si ahir em vaig trobar molt be físicament, avui tot el contrari. Però l'explicació està clara. Els "madrugons" passen factura. Quan he arribat de treballar i no he pogut ni fer 20 minuts de migdiadeta. Per mi aquests vint minuts són bàsics per tornar a carregar energia per sortir a entrenar. Tampoc més d'aquest temps, perquè sino l'efecte és tot el contrari. Em llevo amb un mal de cap espantós. En fi, que demà intentaré recuper-me i fer una mica més.
Per cert, he posat una enquesta, digueu la vostra....jejejeje!!!!

dimarts, 10 de març del 2009

Avui feia una tarda esplèndida per sortir en bici. Be, per tot excepte pel vent. Tot i això, bona temperatura i bones sensacions. Jo crec que ja es pot dir que s'ha acabar l'hivern i que el bon temps està cada dia més aprop. Sembla que per fí, el fred ja ha passat. Amb una mica de sort ja podem anar guardant el tèrmic i els guants. Pel que respecta als quilòmetres recorreguts aquesta tarda, han sortit 75 amb un promig de 31,5 km/h. No es pot tenir temps per tot. La meva errada d'avui ha estat arribar a casa i posar el Teledeporte. Error: feien la París-Niza. Comences a mirar l'etapa i ja no pots parar fins que acaba. Resultat, que al final surts a entrenar massa tard. En fi, que demà intentaré no caure en la mateixa errada i intentaré sortir una mica abans. Sé que serà complicat, però m'ho proposo. Sobre el dia d'avui em quedo amb les bones sensacions. Molt bones si les comparem amb les de diumenge. Sort que finalment vaig decidir no anar a Montjuic perquè realment estava molt cansat i hagués patit de valent.

dissabte, 7 de març del 2009

Com ja heu pogut observar, aquesta setmana he tingut el blog bastant deixat. La veritat és que han estat uns dies molt durs a nivell de feina i no he tingut temps ni d'escriure. I si no he tingut temps ni de picar quatre lletres, imagineu per entrenar. Dilluns, dimarts i dimecres, res de res, "cero patatero" com deia aquell. Dijous vaig fer 90 a corre cuita. Divendres, amb el vent que feia, m'ho vaig pensar tant que al final només em va donar temps de fer 55 km. I avui he pogut aprofitar aquest excel·lent dia per fer 80 km. Sobre demà, no sé. No em ve gaire de gust anar a competir. Primer perquè a penes he entrenat, segón perquè no m'agrada gaire el circuit i tercer perquè total pels quilòmetres que són...Així que no ho tinc gens clar, però hores d'ara la cosa està més 70% que no i 30% que sí. Casi que prefereixo aprofitar el matí i sortir a entrenar una mica de fons...
Per cert, he trencat el sillín de la bici. Quin em recomaneu????????

dilluns, 2 de març del 2009

Crònica de la cursa de Montroig estreta de http://www.ciclismetarragona.net/

Jordi Cervantes guanya a Montroig

El corredor del CC Alcoletge Jordi Cervantes va ser el guanyador ahir diumenge sobre un traçat de 76 quilòmetres del 3r. Gran Premi Penya Ciclista Montroig amb un temps de 02:05:51. Cervantes es va imposar a l'esprint a Gleb Novoselov – Lokomotiv i Carles Lara – Bicis Esteve. El cel amenaçant pluja no va ser obstacle per que 120 ciclistes prenguessin part en la prova, ja des de ben aviat el ritme va ser molt ràpid amb nombrosos intents d'escapada sense èxit, va ser en el transcurs de la segona volta tot just a la sortida de Montbrió del Camp que l'Eric de Miguel va atacar, d'entrada si afegia Carles Lara però després de rodar uns quilòmetres tots dos sols entraven Joan Font, Marc Vilanova, Jordi Cervantes, Gleb Novoselov, Miquel Escolà i Hector G. Morales. L'entesa en els relleus dels vuit escapats va provocar que ràpidament agafessin avantatge sense que el gran grup pogués fer res al respecte. Ja en l'últim pas per Vilanova d'Escornalbou els escapats van tibar el grup, Lara, Cervantes i Novoselov aconsseguien un tall de 23 segons que ja seria definitiu a la linea de meta, darrera del tercet d'escapats entraven els perseguidors amb Joan Font al capdavant, a 2:48 Eugeny Sahalunov donava temps al gran grup.


diumenge, 1 de març del 2009

Crònica Cursa de Mont-roig

Aquest cap de setmana tenia dos llocs per triar per competir. D'una banda es celebrava una prova a Olot i, d'una altra a Mont-roig del Camp. Per proximitat, per previsions metereològiques i per horaris de la cursa he triat la segona. En sortir de casa xispejava una mica. Ja a Mont-roig, el cel estava tapat però no pluvia. Molta gent a la sortida, tants com 110 corredors. Entre ells molta gent de qualitat com ja es habitual en les proves socials de principi de temporada. Vull felicitar a la familia Florencio i a l'organització de la cursa que, tret del "contratemps" de l'ambulànica, han estat impecables. Impecables en l'execució de la prova, en el montatge i en el disseny del circuit. Calia donar quatre voltes a un circuit de 19 km en que s'havia de superar un "mini port" en quatre ocasions. Mini port d'uns 2 km aproximadament, amb descansos, però amb alguna rampa realment exigent. Desprès del retard de 45 minuts per culpa de l'ambulància, s'ha donat la sortida cap les 11:45. Amb el terre ja sec, obrint-se clarianes i girant-se vent, s'ha començat a ritme infernal amb continus intents d'escapada des del minut zero. Sense tenir bones sensacions he intentat en diverses ocasions agafar l'escapada bona. I així ha estat. Cap el km 30 de carrera, en sortir de Montbrió, veig com un dels germans De Miguel ataca en un fals pla on entrava el vent de cara molt fort. Sense pensar-ho gaire surto per ell, l'agafo i rodem una bona estona els dos junts. Pocs quilòmetres després s'afegeixen 5 corredors més. Un rus del Lokomotive, en Jordi Cervantes i tres èlits més que no conec però que anàven força ràpid. Escapada bona feta. És la segona volta i arribem al mini port. En Cervantes i el rus tensen de valent pel Premi de Muntanya i pateixo, pateixo molt, però aguanto. Descens cap a Mont-roig, meta volant, i entrem a la volta 3. Ja portem 1:30 sobre el grup. En aquest moment, en una banda sonora, perdo el bidó d'aigua. Sec pel que queda de cursa. Continuem tots a relleus i ben avinguts. Entrem de nou a la zona de pujada i, com que no hi havia PM, es fa a tren. Ho passo be. De nou baixada a 70 km/h i nova MV en meta. Última volta. El vent bufa molt fort. A vegades de costat, a vegades de cara. Rodem ràpid, però ja tothom pensant en la darrera ascensió al mini port. Començem a no passar i a tontejar. Dels escapats jo era el més feble. No volia pujar amb ells perquè sabia que m'ho farien passar molt malament. A falta d'un parell de km per començar el port, en un fals plà on entrava el vent en contra, veig que es paren i passo davant amb la intenció de donar ritme a l'escapada. No venen darrere meu i em deixen anar uns metres, així que penso "tira tu sol cap al davant i si comences a pujar amb uns segons, millor que millor". Dit i fet. Accelero i entro en la primera rampa, la més dura, tot sol. Just en el moment de passar-la em superen en Cervantes i el rus del lokomotive. Agafo roda i a patir. La resta de pujada, una vegada superat el tram més exigent, a fer la goma. A cada atac em quedava i tornava a entrar. Esprinten els dos pel PM i em marxen uns 100 m. Descens i a mort. Els agafo. Miro enrera i ni rastre de ningú. Feina feta. Ja és tot baixada fins meta. Intento disputar l'esprint amb ells, però em superen amb una facilitat pasmosa. Finalment 3r de la general i 1r MA30. Molt satisfet perquè les sensacions no eren bones. De la pluja, ni rastre...

1.- Al camió-pòdium amb el pare del corredor professional Xavi FLORENCIO.


2.- Pòdium de tots els guanyadors de cada categoria.


3.- Foto del blog de Miquel Cherino. Arribada final a meta.