Dies ventosos, dies pestosos

Fa un seguit de dies que ja no sé quina carretera triar per amagar-me del vent. Aquesta és una més de les característiques de la primavera. Tot el sant dia bufant. Uns dies de mar a muntanya, uns altres de muntanya a mar. La qüestió és que no para de bufar en tot el dia. Només obrir la finestra i veure els arbres doblegats ja et marxen les ganes d'agafar la bici. Però si fes cas a això ja faria dies, molts dies, que no faria res en absolut. Així que toca sortir a entrenar igualment, amb ganes o no. La tarda d'ahir va donar de sí 83 km amb un portet. La d'avui no ha estat tant productiva i el cuenta s'ha aturat en els 62. La previsió és que aquesta setmana no arribi ni a la meitat dels quilòmetres que vaig fer l'anterior. Amb els que ja porto acumulats en aquesta, 145 km, s'afegiran els que pugui fer demà, i demà passat, en el millor dels casos. Així que faré entre els 200 i els 250 km només.Poca cosa, ho sé, però és el que hi ha.