dijous, 29 de setembre del 2011

I avui 90 més...

Gairebé 90 km més al sac aquesta tarda. L'operació Ensaïmada continua en marxa i a bon ritme. Al igual que ahir he pogut treure profit de les hores de que disposava i m'he quedat a 10 minuts de les tres hores. Tant de bó pogués mantenir aquest ritme de quilòmetres tot l'any però, el meu problema és precisament aquest, la regularitat en els entrenaments. De moment he pogut enllaçar uns quants dies bastant bé. La renda d'avui és: 89 km en 2:48 hores a 31.65 Km/h de promig amb 1048m de desnivell.


Aquí podeu veure uns quants "bitxos" autòctons de la comarca del Bages, a tocar el Baix Llobregat. També he pogut veure avui esquirols però eren bastant més difícils de fotografiar. Perquè després diguin a l'àrea metropolitana només hi ha cotxes...tot i que guanyen per golejada, això sí!!!

dimecres, 28 de setembre del 2011

Tres hores més

Ahir va ser del tot impossible agafar la bici, així que vaig haver de predre-m'ho obligatoriament com a jornada de descans. Aquest matí sí que disposava de temps per poder sortir, així que, ja que vaig improvisant a diari, he decidit aprofitar tot el que pogués les hores i treure'n el màxim profit d'elles.I crec que ho he fet: 98 km a 32,7 km/h de promig amb 1042 m de desnivell. Només he fet un port però la resta del recorregut era bastant ondulat i incòmode. Incomoditat que s'ha accentuant amb el molest vent que ha bufat durant tota l'estona. Demà, si puc sortir, serà per la tarda.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Reprenent l'Operació Ensaïmada

Aquesta tarda, després d'una setmana passada bastant irregular en la que només vaig poder fer 200 km en tres dies, m'he pogut escapar amb la intenció de reprendre l'Operació Ensaïmada. Amb poques ganes i amb el cansament encara de la setmana de treball de nits, he agafat la bici amb l'objectiu de fer unes dues hores i mitja de carretera. M'he marcat un recorregut trenca-cames que, tot sigui dit, se m'ha fet bastant llarg ja que l'he hagut de fer en solitari i amb força vent durant tota l'estona. A la porta de casa 80 km amb 983 m de desnivell a 31,6 de promig. Espero aquesta setmana poder sortir de manera més contínua sino a Mallorca ho passaré francament malament.

dimecres, 21 de setembre del 2011

Comença l'Operació Ensaïmada 2011

La temporada Sènior-MA30 ha acabat a Catalunya però continua fora del nostre territori. La setmana del 10 al 15 d'octubre es farà una nova edició de la Semana Internacional de Ciclisme Màster de Mallorca, la que serà la tretzena. Enguany, com ja fa dos anys, hi participaré amb alguns companys de feina format part de l'equip CEME. Hem aconseguit format un equip bastant competitiu amb corredors d'excel·lent qualitat que, crec, ens donaran opcions de fer un bon paper. La formació estarà conformada per Jordi Fernández, Israel Núñez, Raul Martínez, Toni Mateos, Cleofàs Molina i jo mateix. La idea en prendre part en totes les proves que conformen la Setmana Internacional, es a dir, a la Copa d'Europa, al Trofeu Magalluf i a la Challenge Volta a Mallorca. Un total de cinc dies de competició amb el millor d'Europa en les categories màster. Aquí penjo tota la informació sobre la Setmana Internacional de Mallorca per si algú s'anima. Encara hi esteu a temps!!!


diumenge, 18 de setembre del 2011

Crònica cursa de Torredembarra

En la darrera entrada deia que aquesta era la meva última cursa a la categoria MA30 i que l'objectiu era el de sempre: DISFRUTAR. I vaja si ho he fet, i molt. El circuit era nou per mi ja que l'any passat no vaig participar-hi en aquesta carrera. Un circuit molt més exigent del que semblava en un inici i que donava molt més joc que els que vam disputar la setmana passada. No en va el cuentaquilòmetres m'ha marcat un desnivell acumulat de 660 m, no sé si serà correcte. Per part meva puc dir que he tingut "dues curses". Una fins a la caiguda, sobre la volta 15 0 20 i, la segona, fins el final. Anem per parts. Al principi he sortit amb les cames molt dures i inflades, no podia agafar ritme i em trobava bastant ofegat. De fet, no he pogut ni disputar els punts dels primers esprints de la prova. En una de les voltes el David Alcaraz i jo ens hem enganxat i hem anat els dos pel terra. Balanç de danys: mínim. Ràpidament ens hem aixecat i després de tres voltes de persecució hem pogut entrar de nou al pilot. En aquell moment quatre corredors rodaven destacats i s'anaven repartint els punts dels esprints puntuables. A partir d'aquest punt m'he començat a trobar molt millor, fins i tot, rodava bastant còmode dintre del grup. M'he decidit a atacar i he pogut enllaçar amb el cap de cursa que ja s'ha mantingut fins al final. Només m'han quedat dos esprints de marge per poder puntuar i, m'he hagut de conformar amb un tercer (2 punts) i un quart (1 punt) que m'han classificat en sisena possició de la cursa. La recta de meta se'm feia massa llarga als esprints. 

Molt content amb el resultat i amb el desenvolupament de la cursa ja que, tot i haver caigut, he tingut capacitat per reaccionar i atacar posteriorment. Hores d'ara tinc el genoll dret bastant inflat, una falange d'un dit de la mà dreta amb un color blau "bastant sospitós" i dolor al canell dret. Espero que no sigui res. Era el meu comiat de la categoria MA30 després de tants anys i he pogut DISFRUTAR, com sempre, d'una carrera més.

La nota negativa les caigudes que hi han hagut durant la disputa de la cursa, una d'elles bastant forta. Des d'aquí desitjo a tothom que s'hagi vist afectat d'una manera o una altra una ràpida recuperació.

divendres, 16 de setembre del 2011

Reflexions

Aquest diumenge a Torredembarra serà la meva darrera cursa com a Màster 30 a Catalunya. La propera temporada, si és que la feina m'ho permet, tocarà canviar de categoria. Des del 2003 que vaig tornar al mon de la competició ja han passat 8 anys. Han estat vuit temporades on he viscut una mica de tot: victòries, derrotes, caigudes, moments molt bons i d'altres bastant dolents. Aquest temps també m'ha permés conèixer molta gent, la gran majoria gent molt maca i amb la que he arribat a fer "bones migues", d'altres, afortunadament la immensa minoria, gent que no mereix la pena i que m'ha decebut molt. En aquestes vuit temporades he pogut vestir de "groc", guanyar curses i ser campió de Catalunya, però també he hagut d'abandonar en moltes proves o, simplement, fer l´últim. I es que el mon de la bici és així: et dona un dia una alegria i a l'endemà una decepció. En aquest temps jo sempre m'he mogut amb una única motivació: DISFRUTAR. Disfrutar del mon de la competició i en la competició, i ho fet i molt. Aquest diumenge arriba el punt i final per mi a la categoria. Vuit anys disfrutant cap de setmana darrera cap de setmana i espero, com no pot ser d'una altre manera, disfrutar també d'aquesta cursa, la última per mi.

dijous, 15 de setembre del 2011

Cachi chen

Després de la jornada d'ahir d'obligatori descans per temes laborals, aquest matí m'he tornat a veure amb el JM Borrás i l'Albert per compartir asfalt. Tot i continuar amb la sensació de cames de "cartró-pedra" hem anat força bé. Hem completat un recorregut on hem pujat un parell de ports i hem acabat acumulant una mica més dels 1000 m de desnivell, vaja, els mil de costum que són inevitables de fer per aquestes comarques. Finalment a casa 95 km a 31,5 km/h de promig. Demà una mica més...

dimarts, 13 de setembre del 2011

Amb males sensacions però ràpid

Després de la jornada de descans d'ahir avui he tornat a sortir a la carretera. En un principi havia quedat amb l'Albert i el JM Borras per compartir la sessió però, a última hora, el Borras no ha pogut venir per "problemes domèstics". Així doncs, amb el tercet convertit en parella, hem fet via l'Albert i jo per un terreny bastant irregular i pestós. Durant tot el recorregut no hem parat de queixar-nos de les males sensacions que portàvem els dos, del mal de cames que notàvem i de malament que anàvem. I es que jo avui tenia les cames de cartró-pedra. Quina sensació més dolenta!!! Una vegada a casa i mirant amb atenció el cuentaquilòmetres he vist que tampoc hem anat ni tant a poc a poc, ni tant malament com pensàvem els dos. Al final 90 Km amb 970 m de desnivell a un promig de 32,8 km/h. Això sí, les sensacions moooolt dolentes!!!

dilluns, 12 de setembre del 2011

Crònica cursa de Bellvitge

Ho vaig intentar i molt. Desde el mateix inici de la cursa vaig buscar l'escapada, una escapada que era difícil però que s'havia d'intentar. En un de tants intents vaig poguer seleccionar un grup d'unes tretze unitat que vam arribar a tenir una renda de mig minut. Quan la part més complicada del treball estava feta, obrir el forat, va passar una cosa incompressible per mi: la gent va començar a escaquejar-se i a fer en ronso. No entenc com equips, i ho dic en plural, que portaven fins a tres representats a l'escapada van deixar de passar als relleus. Si la cursa estava feta!!! Com sempre els que tiràvem eren 4 0 5 corredors i, com era inevitable, els pilot ens va acabar agafant. Vaig continuar intentant-ho més i més vegades. Fins i tot, quan quedaven menys de dues voltes, vaig arrencar a la zona de contra meta per intentar agafar un grup de quatre corredors que anàven destacats. Amb molt, i vull recalcar molt, esforç els vaig poder agafar. Però, tot i que rodàvem molt ràpid, era massa difícil mantenir aquell  ritme i, finalment, ja dins la darrera volta vam ser neutralitzats. L'esprint era inevitable i jo ja havia cremat tots els cartutxos del dia, així que em vaig retirar de la lluita dels velocistes per dues raons: una perquè no tenia forces per esprintar i l'altra per por. Vaig veure la gent molt nervisosa però sobretot descontrolada i vaig valorar que sense opcions a res no valia la pena arriscar. 
D'aquesta cursa em quedo amb les sensacions, molt diferents a les del dia anterior a Palafrugell. Vull felicitar als guanyadors, i en especial al David Alcaraz, ja que sent un esprinter que es podria conformar amb anar a roda i guardar pel final de cursa, és un corredor valent que ho intenta i dona la cara sempre. Molts haurien d'aprendre d'ell. També vull donar l'enhorabona al JM Borras ja que sap treure molt bon rendiment als pocs quilòmetres que fa a la setmana.
Classificació de la cursa de Bellvitge.


dissabte, 10 de setembre del 2011

Crònica cursa de Palafrugell

Bona participació aquesta tarda de calor al clàssic circuit de l'autovia de Palafrugell. El vent també ha fet acte de presència i bufava de valent en la zona de la recta de meta. Un grup de sis valents ha fet l'escapada definitiva en els primers quilòmetres de la prova. Ha estat a la zona del repetxó de contrameta on s'han destacat i, gràcies a una bona entesa, han obert forat ràpidament. El fet de que cada equip important portava un representat al grup capdavanter ha fet frenar el pilot i ha permés que la victòria se la juguessin entre ells. Per part meva males sensacions ja des de l'inici de la cursa. Falta una mica de tot: xispa, força, resistència... He intentat marxar moltes vegades però totes sense èxit. Demà una altra cursa de les clàssiques del calendari Sènior-MA30, la Cursa de Bellvitge, que arriva a la seva vintidosena edició. Crec, normalment em passa, que demà tindré millors sensacions que avui. O, com a mínim, això espero.

Classificació de la cursa.

divendres, 9 de setembre del 2011

Dos dies de relax

Després d'haver fet els "deures" durant la primera part de la setmana, ahir i avui tocava aixecar una mica el peu de cara els dos dies de competició d'aquest cap de setmana. De res serveix entrenar si arribes al les curses cansat. Ahir vaig fer una sortida d'uns 60 km i aquest matí una d'uns 40 km. Totes dues a un ritme bastant còmode i amb altes cadències. Demà primera de les proves al ja conegut circuit de l'autovia de Palafrugell i diumege una de les clàssiques de la nostra categoria, la cursa de Bellvitge. Ens veiem demà!!!

dimecres, 7 de setembre del 2011

Sensacions recuperades

Un altre matí de despertador a les 07:00 per poder sortir mitja hora més tard, sobre les 07:30. Ja deia ahir que em comença a agradar això de matinar. Quina diferència de sensacions dels darrers dos dies que no he tingut una altra opció que sortir per la tarda a les que he experimentat aquest matí! El meu cos funciona molt millor a primeres hores del dia. Pràcticament amb els primers ratjos de sol ja feia camí per creuar-me amb el JM Borrás i compartir uns quants quilometres més. Una vegada junts hem fet via direcció Monistrol per fer una ascensió a l'Aeri. Hem pujat a un bot ritme tot i que, la veritat sigui dita, el vent ajudava una mica. A partir de la pujada ja hem fet un recorregut més pla i jo m'he hagut de conformar amb 76 Km ja que a les 10:00 havia de "fitxar" a casa. Els propers dos dies aixecaré una mica el peu de cara al cap de setmana amb doble cita de competició.

dimarts, 6 de setembre del 2011

Dos dies de tarda

Si bé durant les darreres setmanes havia tocat posar el despertador per poder sortir a fer uns quants quilòmetres, aquests dos darrers dies m'he vist obligat a sortir en bici per les tardes. I si de matí costa llevar-se molt pitjor és per la tarda. No sé, però jo em trobo molt més cansat, pessat, amb males sensacions, i el que és pitjor, toca lluitar continuament amb el vent. Ahir, fins i tot, vaig arribar a casa amb mal de cap de tant sentir el "run, run" del vent a les oïdes. Avui, tot i que molestava bastant, no era tant fort com en la jornada anterior. El balanç d'aquest dos dies és bastant bó: 74 i 84 Km. Demà tornaré a posar el despertador i sortiré amb el JM Borrás. M'està començant a agradar això de matinar!!!

divendres, 2 de setembre del 2011

Avui amb barreta

Avui, amb el cinqué dia consecutiu que surto en bici, he igualat el rècord d'aquest any en sessions seguides. Només en quatre ocasions durant aquesta temporada havia aconseguit enllaçar cinc jornades d'una sola tirada en una única setmana. A més, avui per acabar d'arrodonir-lo, he rodat amb l'excel·lent companyia del JM Borrás i del David Sánchez. Sempre els quilòmetres es digereixen molt millor quan es fan acompanyat! En les 2:40 hores que he compartit amb ells dos a la carretera he acumulat 83 km més que han servit per sumar ja 7000 km aquest any. És curiós però avui també el "cuenta" reflexava un desnivell de 1100 m. Per aquesta zona sembla que facis el que facis i pugis ports o no, els 1000 m de desnivell no te'ls treu ningú. Per cert, avui m'he portat una barreta energètica a la butxaca i me l'he menjat a mig entreno. El llum groc no s'ha encés en arribar a casa.

dijous, 1 de setembre del 2011

Avui també en reserva

Si ahir deia que havia arribat a casa amb el llum de la reserva en groc, aquest matí no ha estat diferent. El recorregut d'aquest matí en companyia del JM Borrás semblava a priori que no era tant exigent com el d'ahir. I dic a priori perquè tot i no haver fet cap port hem acumulat un desnivell de prop de 1200 m, que per ser un traçat, torno a insistir, a priori pla, no està malament. El desnivell reflexa l'ondulació del recorregut i posa de manifest que no era tant pla com semblava. He rodat en companyia del JM fins portar uns 80 km i, a partir d'aquest moment, cadascú ha fet via capa casa seva. En els 15 Km finals he tornat a veure el llum groc de la reserva i he arribat, de nou, una mica tocat. Només deixar la bici al garatge he pujat al menjador i m'he menjat del "tirón" dos plàtans, sis galetes príncipe, un bon grapat d'ametlles i una barreta energètica que he trobat mig amagada. Crec que m'hauria d'acostumar a portar alguna cosa "comestible" a la butxaca quan surto a entrenar.