dilluns, 30 d’abril del 2012

Crònica cursa de Porqueres

Quarta cursa de la temporada per mi en la categoria. Bon clima i molt bona organització per aquest circuit curt i ràpid. Una participació una mica inferior a l'habitual, amb un 85 corredors sota l'arc de sortida. Imagino que el pont va influir en això. 

La tònica general de cursa va ser sempre la mateixa. Atacs, atacs i més atacs però ningú va aconseguir obrir una renda d'alguns segons que permitís mantenir-se al capdavant. Jo també vaig intentar-ho en alguna ocasió. A la que marxaves, de seguida t'adonaves que seria molt difícil mantenir-ho a causa d'un vent que semblava imperceptible però que frenava molt.

A falta d'un parell de voltes vaig col·locar-me bé de cara a un sprint massiu que semblava bastant evident. A menys de 500 m dos homes van agafar uns metres: el Juan José Agüero (IRCB Begues) i el Juan Carlos Mediana (Galvez). Van creuar la línia d'arribada en aquest ordre amb només un segón d'avantatge. Amb el pilot ja  llençat i amb una recta de meta que es va fer interminable vaig veure un forat a la part dreta. Amb la mesura de l'arc de meta agafada vaig arrencar amb el convenciment que algú em superaria en un sprint tant llarg però vaig poder mantenir la posició i acabar tercer de la cursa. 

És curiós, però de les quatre curses que he disputat aquest any, aquesta ha estat en la que he tingut les pitjors sensacions i en la que he obtingut el millor resultat. 

Aquí penjo la classificació i les fotos de pódium.

Pódium VE60 amb Terrones (1), Borras (2) i Hernández (3)

Podíum VE50 amb Nocete (1), Cabello (2) i Gálvez (3)

Podíum VE40 amb Agüero (1), Medina (2) i Lara (3)

divendres, 27 d’abril del 2012

Propera cita a Porqueres

Gracies a l'esforç i la il·lusió de persones enamorades d'aquest esport com el sr. Amat Artigues, aquest diumenge podre disfrutar d'una nova cursa. No ha tingut prou amb muntar un equip ciclista, ni amb muntar una cursa per la seva categoria sino que també ens ha organitzat una altre per nosaltres. Aquest gest, crec jo, és d'agrair. Costa molt muntar una cursa: esforç, temps, paciència, dedicació i, com no, calers. Així que, des d'aquí, moltes gràcies Amat.

Mirant el seu blog (www.amatstrongcyclingteam.blogspot.com) he vist que havia penjat el recorregut del circuit d'aquest diumenge i m'he pres la llibertat de reproduir-lo aquí.


En fi, ens veiem tots a Porqueres. Esperem que el temps ens respecti i ens deixi gaudir d'aquesta nova cursa del calendari VE40.

dimecres, 25 d’abril del 2012

Tarda profitosa!

Un dia més buscant el forat, mirant el rellotge per calcular quant de temps puc esgarrapar per sortir en bici. El botí d'avui, molt profitós, 1h45'. De sortida de la feina i camí cap a casa li he enviat un whasapp a l'Albert per veure si ja havia sortit o encara no. De conya! Estava a punt de fer-ho. Amb presa cap a casa a canviar-me i en bici. El cel començava a amenaçar amb uns núvols negres, molt negres. En qualsevol altre moment no hagués sortir, però es que he d'aprofitar al màxim les oportunitats que tinc. He anat a la recerca de l'Albert i el Montse, que també s'havia apuntat. Quin parell! Amb ells aprofites els quilòmetres sí o sí. Bon ritme, bona companyia i, això sí, mal temps. Quatre gotes mal comptades però que al final ens han respectat. M'he plantat a la porta de casa amb 56 km en 1h42' (gairebé 33 km/h de promig) amb prop de 600 m de desnivell. Hores d'ara estic bastant cansat. Han estat dues jornades consecutives de pocs quilòmetres però intensos. Crec que demà em quedaré a casa fent el ronso.

dimarts, 24 d’abril del 2012

1h15' de cabra

Ahir a la nit em vaig posar el despertador ben d'hora, a les 6:30 amb la intenció d'estar a la feina a les 07:30 i així poder sortir en bici una hora i mitja, fins les 9. Impossible, no he pogut llevar-me. Aquesta nit he descansat bastant malament i no he pogut fer el que tenia pensat. Però tot té solució. Al final ho he pogut moure a la tarda i ho he acabat arreglant bastant bé. Finalment he sortir sobre les 7 de la tarda amb un vent infernal. Com que ja veia que no podria fer més d'una hora o hora i quart, he agafat la cabra. Durant el recorregut m'he creuat amb l'Albert Cantenys i el Montse, company d'escapada aquesta passat diumenge a La Cellera. Els he acompanyat un troç, just per saludar-nos i poc més. Al final, 45 km en 1h15' amb 425 m desnivell. El promig més baix de l'esperat, a 35 km/h aproximadament.

diumenge, 22 d’abril del 2012

Crònica cursa La Cellera de Ter

Tercera cursa per mi aquesta temporada i primera en ruta. Arribava amb la incertesa de veure si seria capaç de superar els dos ports d'aquesta cursa ja que, entre setmana no puc agafar la bici tret d'alguna hora que em queda penjada excepcionalment. La veritat és que els circuits són una cosa i les proves en ruta una altra. 

A la línia de sortida uns cent corredors sota un cel tapat però, que finalment, ens ha respectat. De sortida els homes del RCB ho han intentat amb ganes. En un d'aquests atacs, crec del Francesc Catalan, m'he afegit i hem format un tercet juntament amb el Josep Mª Montserrat (Montmell). Els tres hem rodat força ràpid durant uns quants quilòmetres i amb molt bona entesa, però no ha estat suficient ja que el pilot que pujava força ràpid ens han neutralitzat a mitja pujada del primer port del dia, Les Serres. En aquest precís moment és quan s'ha fet el tall bo de la jornada. Els dos o tres quilòmetres que falven per coronar se m'han fet eterns. Quin patiment! però he pogut agafar-me a la roda del grupet i aguantar fins la baixada. En l'impàs fins la pujada a les Encines el grup ha tret el coixí i la manta i ens hem posat a dormir tots. El tercet capdavanter ha aprofitat per obrir un forat insalvable. Durant l'ascens al segon port m'he trobat bastant més còmode que durant el primer, tot i que hem pujat a un ritme sostingut de 24-25 km/h. En un repetxó a falta de poc han marxat del grup l'Agüero (RCB) i el Medina (Galvezport) i han pogut entrar amb uns pocs segons pel davant del pilot. Jo m'he col·locat bastant bé per disputar l'esprint del grup, però a falta de pocs metres m'he quedat una mica tancat i m'he hagut de conformar amb entrar el vuité del pilot. Finalment 13è de la general i molt content.

Tot i que les sensacions no han estat bones estic molt content amb el resultat. Amb els quilòmetres que porto (3200 des de desembre) i sense tocar pràcticament la bici entre setmana no puc demanar res més. De fet, massa bons resultats pel que faig.

Aquí penjo la classificació de la cursa.

La curiositat del dia ha estat quan en acabar la carrera he vist un corredor de Le Boulou, no n'estic segur del tot, però crec que és que ha estat segon, fumant-se un cigarreta només acabar de canviar-se de roba. Increible!!!

dissabte, 21 d’abril del 2012

Tranquil

Aquest matí, com pràcticament tots els darrers caps de setmana, he tornat a quedar amb el meu amic JM Borrás per rodar plegats. Pensant en la cursa de demà a La Cellera de Ter he rodat un parell d'horetes a ritme tranquil, fent-la petar. Durant la present setmana només he pogut fer una hora dimarts amb la cabra i les dues hores d'aquest matí. Les sensacions de dimarts van ser molt millors que les d'avui dissabte on sentia les cames bastant pesades i acartronades. Espero que l'estirada de cames que hem fet serveixi, com a mínim, per treure'm les males sensacions demà.

dimarts, 17 d’abril del 2012

La cabra per aprofitar el temps

Últimament, quan disposo de poc temps per sortir en bici, agafo la cabra. Crec que és una manera de aprofitar millor el temps. Abans de tenir-la, per fer menys de dues hores ja ni sortia a rodar. En aquests darrers temps si apliqués aquesta fórmula no podria tocar la bici mai. He fet un canvi de xip i, actualment, encara que sigui una hora miro de sortir. Això sí, aquests dies on la previsió és aquesta agafo la cabra. D'aquesta manera, pràcticament sense voler-ho, em forço més i aprofito millor aquella hora o hora i poc on abans ni m'hagués plantejat agafar la bici.

Avui ha estat una tarda d'aquestes. He agafat la cabra i aquella hora i deu minuts han servit per fer 43 km. Quarant tres quilòmetres de lluita contra el vent. Quaranta tres quilòmetres a un promig de 36,7 km/h. Quarant tres quilòmetres a 80 pedalades per minut de promig. Molt més que no sortir, no?

dilluns, 16 d’abril del 2012

Doble cita el cap de setmana?

Doncs no. Sembla que ja s'ha confirmat la noticia que aquesta matí ja apareixia en algun facebook. La cursa de Banyoles que hi havia prevista per aquest cap de setmana ja ha caigut del calendari. D'aquesta manera aquest cap de setmana que teniem planificat amb doble cita quedarà només i, esperem que així sigui, amb una. El trofeu Josep Maria Pont, diumenge al matí, a la Cellera de Ter serà la única que podrem disputar.

Vull ser positiu i vull entendre que "ajornada" vol dir que algun dia la prova de Banyoles es farà. M'esperança veure que està "ajornada" i no "suspesa" o "anul·lada".

diumenge, 15 d’abril del 2012

Pel cor de Catalunya

Els manresans diuen que el cor de Catalunya és la seva ciutat. Tanmateix, els igualadins mantenen que en són ells. Sigui com sigui, el cert és que ambdues zones són ben boniques per anar en bici. Aquest matí he tornat a matinar disposat a gaudir d'unes hores de bici. Sense tenir gaire clar on anar, he improvisat un recorregut entre aquestes dues ciutats, una ruta pel cor de Catalunya trepitjant carreteres de l'Anoia i del Bages. 

La primera hora ha estat bastant desesperant ja que el promig s'ha quedat en uns decepcionants 27,5 km/h. Ni el terreny ni el vent ajudaven gaire. A partir d'aquí, ja amb una orografia més benevolent he aconseguit arribar a casa amb 85 km fets a gairebé 31 km/h de promig amb 950 m de desnivell acumulat. La idea era fer una mica més de quilòmetres, però uns núvols bastants amenaçadors sobre el meu cap han fet que no volgués assumir cap risc. Amb tot, les sensacions durant tota la sortida han estat iguals que ahir, de cames endurides i pesades, com si la meva bicicleta fos de ferro i circulés constatment per un camp magnètic.

El balanç d'aquesta setmana ha estat bastant positiu: 260 km en tres jornades. Amb aquests quilòmetres acumulo la triste xifra de 3300 km anuals comptats des de desembre.

dissabte, 14 d’abril del 2012

90 més al sac

Dilluns passat, aprofitant la jornada de festa, vaig fer una tirada de 90 km a un molt bon ritme. Els dies posteriors em va passar una cosa que no m'havia ocorregut mai: vaig tenir agulletes. Insòlit. Venia d'una setmana on no havia pogut sortir i, suposo, les ganes em van jugar una mala passada. 

Avui he tornat a sortir. Les dues primeres hores en companyia del JM Borrás i la darrera en solitari. Hem sortit bastant d'hora, a les 7:30 del matí, cosa que ens ha beneficiat ja que un parell d'hores després el cel s'ha començar a tapar i, el que és pitjor, el vent a bufar amb intensitat.

Finalment he completat gairebé 90 km en 3 hores, el que clava la mitjana en 30 km/h, amb un desnivell de quasi 1300 m. 

Demà, si el temps ho permet, una altra tirada però, en aquesta ocasió en solitari.

dilluns, 9 d’abril del 2012

Bon promig, males sensacions

Avui sí que he pogut aprofitar el matí de festa. Bastant d'hora, com darrerament, cap a la carretera amb la intenció de recuperar el quilòmetres que no vaig fer la setmana passada. El cel tapat i molt amenaçador no ha servir de fre per agafar la bici i sortir. Recorregut pestós, d'aquells que es van enganxant i acaben passant factura a les cames. He pogut fer 2:52' de bicil, fregant els 90 km, a 31,2 km/h de promig amb un desnivell acumulat de 1122 metres. Vaja, crec que no està malament. Les sensacions no han estat del tot bones, tenia les cames dures. Em passa normalment quan porto molts dies sense fer res. Espero aquesta setmana sortir algun dia més...

diumenge, 8 d’abril del 2012

Una setmana nefasta

En ocasions les coses funcionen al contrari del que indica la lògica. Aquesta setmana era una setmana atípica, amb pocs dies de feina i que, a priori, pintava bastant bé per treure'n profit sobre rodes. Doncs, tot al contrari. Ha estat una de les pitjors de les darreres. Només vaig poder sortir dimars que vaig fer una trentena de quilòmetres i que, a sobre, em vaig mullar. Aquesta ha estat la única renda que he pogut acumular. Espero que la propera, que contrariament pinta pitjor del que prometia la present, canvii la ratxa.

dimarts, 3 d’abril del 2012

Continua el sacrifici

Si aquest esport ja es sacrificat de per sí, aquest sacrifici arriba al punt més àlgid quan no disposes de massa temps lliure per dedicar-li. Després d'un intens cap de setmana amb sortides a les 7:30 hores, aquest matí tocava de nou matinar força si volia fer alguna cosa de profit. Despertador a les 6:30 hores de matí per estar a la feina a les 7:30 i aprofitar una hora i mitja, fins les 9:00, hora d'entrada. En arribar m'he adonat amb les primeres llums del sol que el cel estava força tapat però com que ja havia fet l'esforç de matinar, calia arriscar-se. Ho he fet i m'he mullat. Mala sort! No he arribat ni a completar l'hora. M'he hagut de conformar amb 55' de bici però, això sí, ben fets: promig de més de 35 km/h. El sacrifici continua...

diumenge, 1 d’abril del 2012

Amb els deures del cap de setmana fets

Com en els darrers caps de setmana, havia quedat aquest matí amb el JM Borrás per rodar plegats. A les 7:30 amb els primers ratjos de sol ja he sortit per creuar-me amb ell. La meva intenció era fer un recorregut fora del típic sense desnivell que estavem fent darrerament. 

Quan ens hem trobat, sorpresa!!! Resulta que ell havia trencat el cable del canvi a poc de sortir de casa. Només hi havia dues opcions: la primera, girar cua i deixar-ho estar (la fàcil) o bé, continuar amb el pinyó petit ficat tot el recorregut (la difícil). El JM ha optat per la segona. 

Una sèrie de més de 80 km amb el 11 ficat deuen cremar les cames, si no, li podeu preguntar a ell. La primera hora que hem rodat el cuenta ha marcat un promig de 36 km/h, amb terreny una mica favorable. Després hem girat cua i el terreny s'ha possat més encontra. Tot i així, la segona hora el cuenta marcava 33,5 km/h de promig. 

Jo m'he passat tota l'estona que hem compartit a la carretera mig metre pel darrera del JM. Em portava literalment axfisiat. L'he acompanyat fins a casa seva i després ja he continuat sol, només acompanyat de la sensació de tenir la musculatura de les cames literalment cremada.

Al final m'he plantat a casa amb 86 km a 32,8 km/h de promig amb 736 m de desnivell. El més significatiu ha estat la cadència, que s'ha enfilat fins les 84 pedalades per minut de promig. Molt més que les 76-78 que em moc habitualment.

En fí, deures fets aquest cap de setmana. Ara tocarà descansar un mica per recuperar-me d'aquest cap de setmana.
Detall del cable del canvi de la bici del JM.