Els manresans diuen que el cor de Catalunya és la seva ciutat. Tanmateix, els igualadins mantenen que en són ells. Sigui com sigui, el cert és que ambdues zones són ben boniques per anar en bici. Aquest matí he tornat a matinar disposat a gaudir d'unes hores de bici. Sense tenir gaire clar on anar, he improvisat un recorregut entre aquestes dues ciutats, una ruta pel cor de Catalunya trepitjant carreteres de l'Anoia i del Bages.
La primera hora ha estat bastant desesperant ja que el promig s'ha quedat en uns decepcionants 27,5 km/h. Ni el terreny ni el vent ajudaven gaire. A partir d'aquí, ja amb una orografia més benevolent he aconseguit arribar a casa amb 85 km fets a gairebé 31 km/h de promig amb 950 m de desnivell acumulat. La idea era fer una mica més de quilòmetres, però uns núvols bastants amenaçadors sobre el meu cap han fet que no volgués assumir cap risc. Amb tot, les sensacions durant tota la sortida han estat iguals que
ahir, de cames endurides i pesades, com si la meva bicicleta fos de
ferro i circulés constatment per un camp magnètic.
El balanç d'aquesta setmana ha estat bastant positiu: 260 km en tres jornades. Amb aquests quilòmetres acumulo la triste xifra de 3300 km anuals comptats des de desembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada