Crònica cursa de Bellvitge

Ho vaig intentar i molt. Desde el mateix inici de la cursa vaig buscar l'escapada, una escapada que era difícil però que s'havia d'intentar. En un de tants intents vaig poguer seleccionar un grup d'unes tretze unitat que vam arribar a tenir una renda de mig minut. Quan la part més complicada del treball estava feta, obrir el forat, va passar una cosa incompressible per mi: la gent va començar a escaquejar-se i a fer en ronso. No entenc com equips, i ho dic en plural, que portaven fins a tres representats a l'escapada van deixar de passar als relleus. Si la cursa estava feta!!! Com sempre els que tiràvem eren 4 0 5 corredors i, com era inevitable, els pilot ens va acabar agafant. Vaig continuar intentant-ho més i més vegades. Fins i tot, quan quedaven menys de dues voltes, vaig arrencar a la zona de contra meta per intentar agafar un grup de quatre corredors que anàven destacats. Amb molt, i vull recalcar molt, esforç els vaig poder agafar. Però, tot i que rodàvem molt ràpid, era massa difícil mantenir aquell  ritme i, finalment, ja dins la darrera volta vam ser neutralitzats. L'esprint era inevitable i jo ja havia cremat tots els cartutxos del dia, així que em vaig retirar de la lluita dels velocistes per dues raons: una perquè no tenia forces per esprintar i l'altra per por. Vaig veure la gent molt nervisosa però sobretot descontrolada i vaig valorar que sense opcions a res no valia la pena arriscar. 

D'aquesta cursa em quedo amb les sensacions, molt diferents a les del dia anterior a Palafrugell. Vull felicitar als guanyadors, i en especial al David Alcaraz, ja que sent un esprinter que es podria conformar amb anar a roda i guardar pel final de cursa, és un corredor valent que ho intenta i dona la cara sempre. Molts haurien d'aprendre d'ell. També vull donar l'enhorabona al JM Borras ja que sap treure molt bon rendiment als pocs quilòmetres que fa a la setmana.
Classificació de la cursa de Bellvitge.