Aquí estic de nou, amb plena síndrome post-vacacional. I què no és dur tornar a la vida normal després de les vacances? Sí que ho és i molt. Però bueno, com es diu habitualment "que nos quiten lo bailao". Avui de nou a casa i ha tornar a les rutines habituals. I una de les rutines és tornar a agafar la bici. La veritat és que no tenia gaires ganes, però al final m'he obligat a sortir aquesta tarda i m'he anat animant. I m'he animat tant que he pujat Montserrat. La sorpresa és que m'he trobat bastant be, molt millor del que jo m'imaginava. Perquè després de les caminates que m'he fotut a Menorca per arribar a les caletes i que quasi em surten brànquies com els peixos de tant fer snorkel, pensava que em trobaria força pitjor. Així que les sensacions han estat molt bones. Ja veurem durant el cap de setmana com va la cosa.

Per cert, a Menorca sembla que ho tenen molt clar. Prefereixen la BTT a la bici de carretera, i la veritat és que el paissatge acompanya més a la primera que a la segona. En fi, que BTT 1 - Ruta 0.