Com és de desagrait aquest esport!!!

Després de tres setmanes d'aturada tècnica, el dissabte vaig sortir a entrenar una mica. Vaig quedar amb l'Isra amb la intenció de sortir a rodar. Des de la darrera etapa de la Volta a Mallorca no havia fet res. Res de res. Ni gimnàs, ni còrrer, ni nedar, res. Així que tot convençut vaig agafar la meva bici i a la carretera. Van bastar dues hores per arribar a casa destroçat. Amb només 60 km tenia les cames per plegar de pedalar. És molt injust aquest esport. Tot l'any donant pedals i acumulant quilòmetres perquè en pocs dies ho perdis tot. Sembla com si comencessis de zero. Com si no haguessis pujat mai en una bici. Evidentment, diumenge no vaig gossar anar al ciclocross de Sant Joan Despí. Pa qué? No sé que em passa però aquest hivern no tinc gaire ganes de res. M'he mirat el calendari de ciclocross i el de la feina i, com es la vida!!! L'any passat que tenia moltes ganes de fer la temporada de ciclocross em coincidien gairebé totes les curses en dies de feina. Aquest any és el contrari. Superposant els calendaris podria fer totes menys una. Enguany que no tinc ganes, tinc les dates quadrades. Quina contradicció, no?

Avui he tornat a sortir en bici. Sol i tard. He tornat a fer un parell d'horetes i pitjor encara que dissabte. He arribat a casa fastiguejat i avorrit de lluitar contra el vent. Si ja he sortit sense ganes, finalment, he arribat amb menys ganes encara de tornar a intentar-ho demà. No sé, ja veurem amb quin humor em llevo demà...