Avui també

Doncs avui també tenia ganes d'agafar la bici. Suposo que aquestes repentines ganes tenen molt a veure amb el canvi de la climatologia. El fet de que ja no fa tant de fred, la temperatura estava sobre els 21º C, i que la llum solar acompanya més temps ajuda. Molt més lleuger de roba i amb guants curts i tot com es pot veure a la foto. Tot i que el vent no bufava amb la intensitat d'ahir, també m'ha acompanyat durant les dues hores que he rodat aquesta tarda. El recorregut bastant treca-cames. De fet en 60 km m'ha sortit un desnivell acumulat de gairebé 700 metres, tot i que no he superat en cap moment els 250 metres d'alçada màxima i que no he pujat cap port. Ara mateix em noto bastant cansat però demà tornaré a la carretera.

Avui sí

Avui m'ha passat una cosa que feia molts mesos que no passava: tenia ganes d'anar en bici. No sé per quina raó però així ha estat. Em venia de gust agafar la màquina i rodar. La veritat és que aquesta tarda el fort vent que bufava no convidava gaire a fer-ho, però les ganes han pogut amb tot. Normalment, amb una ventada com la que feia, no hagués gosat a agafar la bici però, torno a insistir, les ganes tot ho poden. Sobre la sortida no gaire cosa a explicar. Un parell d'horetes per fer 60 km amb un port del que prefereixo no parlar ja que la pujada ha estat bastant patètica, tot sigui dit. Ja feia més de 10 dies que no feia absolutament res, però aquest no és el problema. La qüestió està en que aquest mes de març només he pogut acumular, contant la sortida d'avui, uns tristos 400 km. Hores d'ara encara tinc mal de cames. Molt malament he d'estar si després d'haver rodat només dues hores em fan mal. A veure si la tarda d'avui es converteix en un punt d'inflexió i, amb el bon temps, torna la il·lusió ja que, sense ella, res serveix.

La cosa pinta mal

Durant aquests darrers dies no he escrit res al blog perquè simplement no tinc res a explicar. Ja fa més d'una setmana que no toco la bici. Allà està aparcada al garatge de casa. Ha estat impossible fer ni un sol quilòmetre. Demà tampoc podré sortir. La propera setmana sí que disposaré de temps lliure per poder entrenar. Ara la qüestió és que tingui ganes de fer-ho. No és gens fàcil motivar-se quan no tens facilitats per sortir. I molt menys quan no hi ha un calendari de competició a la vista. Pel que he anat seguint en alguns blogs, totes les curses que hi ha per disputar són amb èlits. Ja sabeu el que jo penso de competir amb èlits. En fi, que la cosa aquest any pinta bastant malament.

Suant de valent

Avui tenia la intenció de sortir per la tarda però ni així. Després d'un matí tancat a casa amb una climatologia perfecta, a la tarda s'ha posat a ploure. Si ja dic jo que aquest any és impossible. Els astres s'han confabulat en la meva contra. Després de donar-li moltes voltes i ja vençut a casa veient com plovia, ja no tinc el valor suficient per pujar-me al rodillo a casa, m'he plantejat l'opció d'anar a fer spining. Feia, potser, més de dos anys que no em pujava en una bici de spining. Considero que és una alternativa vàlida a fer rodillo, però no a sortir a entrenar de veritat a la carretera. Quan he arribat al gym havia un cartell a la porta de la sala on anunciava que els dissabtes pel matí també hi ha sessió de bici de saló, com jo anomeno l'spining. D'aquest cartell m'ha fet gràcia una part d'ell perquè semblava que el missatge me'l dirigien a mi directament. Així que no he tingut més remei que entrar i suar de valent.

Continuant la rutina diària

Doncs aquesta és la tónica, continuar amb la rutina que porto darrerament. Dit en altres paraules: que no he fotut res. Ja fa una setmana que no em pujo sobre la bici. Les causes són diverses: treball, cuidar la nena... però sobretot la falta de motivació. Avui no tinc cap excusa. Simplement no tenia ganes de sortir. Total "pa'que?". De moment no sé si ni tan sols hi ha calendari MA30. A més, la pròxima setmana, tampoc podré sortir cap dia. Així que, com que avui no em venia de gust sortir, no ho he fet. Demà ja veurem...

Què trist!!!!

Aquests darrers dies he tingut el blog una mica deixat. El motiu ha estat que no he tingut gaire coses que explicar. Des del post anterior, el del dia de l'Ordal, només he pogut sortir un dia més, l' endemà a aquest dia, el dijous. La tarda de dijous va donar de sí una setantena de quilòmetres en companyia de l'Albert. A més un recorregut molt plà ja que ell té un cap de setmana bastant atapeït amb les proves de Sabadell i no volia cansar-se gaire. Amb aquest darrer entrenament em torno a situar a la meva trista mitjana de quilòmetres setmanals de 140. Darrerament m'he de conformar amb fer entre 4 i 5 hores de bici setmanals. Què trist!!!! Ja vindran temps millors, o no....

Molt millor

Després de tres dies de nova aturada avui he retornat a la carretera. La tarda no convidava gaire a sortir perquè el fred era bastant rigorós. Tot i així tocava aprofitar les dues hores i mitja de que disposava. Entre carreteres encara enfarinades he pogut fer 70 km. No és gaire però han estat ben aprofitats. Durant la pujada a l'Ordal he pogut disfrutar de paissatges poc habituals. El descens ha estat molt més dur que l'ascensió per l'intens fred que feia. La part positiva de la sortida d'aquesta tarda han estat les sensacions que, lluny de ser bones, eren molt millors que els darrers dies de la setmana passada.

Un parell d'imatges del port de l'Ordal.

Neu??? Quina neu???

Ja ho sé, el tema del que toca parlar avui és de la neu. De la gran nevada que ha caigut a tota Catalunya i en especial a Barcelona. Del caos que s'ha muntat. De les cues interminables i bla, bla,bla... Doncs precisament per la climatologia no he sortit avui tampoc a entrenar. De nou una altra aturada. Això sí, he aprofitat per apalancar-me al sofà de casa amb la calefacció i amb el comandament de la tele a la mà. La intenció era clara: disfrutar de la segona etapa de la París-Niza. I com he disfrutat!!! Gran lliçó de Caisse d'Epargne en una etapa marcada pel fort vent en els darrers quilòmetres del recorregut. Un gran exemple de com tres bons rodadors treballant en serio poden arribar a posar en dificultats un pilot format per més de 200 corredors. El fort ritme imprès per Chente Garcia Acosta, Luis León Sánchez i José Iván Gutiérrez ha fet "pupa", molta "pupa". Tanta que han trencat el grup deixant una quinzena de corredors al davant i el gran grup fraccionat. Corredors que aspiren a molt de cara a la general han cedit temps. Finalment victòria de Henderson que s'ha imposat a l'esprint del grup. A fora, mentre jo disfrutava submergit entre els coixins del sofà, ja s'havia acumulat més d'un pam de neu. Immers en la segona etapa de la París-Niza he estat totalment aliè a la que estava caient.

Camp magnètic

Aquesta ha estat alhora una bona i una dolenta setmana ciclistament parlant. Bona perquè ha estat la que he pedalat més quilòmetres de l'any. Un total de 350 km distribuïts en 4 jornades: dues de 75 i dues de 100. Dolenta per les sensacions en les cames. Els quatre dies que he pogut sortir he tingut la mateixa desagradable sensació de cansament i poc to muscular. Aquella sensació d'anar "frenat" que tots els ciclistes tant odiem i tots hem notat alguna vegada. Fins i tot m'he baixat de la bici per comprovar si la roda estava frenada però no, no ho estava. Tant agobiant com si els 350 km setmanals els hagués fet per un interminable camp magnètic. En definitiva, bastant desagradable. Espero que la propera setmana el "camp magnètic" desaparegui perquè sortir a entrenar cada dia així desmotiva enormement.

Acumulant uns pocs km que ja toca!!!

Aquesta setmana he pogut aprofitar una mica més el temps. Dilluns vaig fer 70 km en companyia de l'Albert, el Marc i l'Isra. L'endemà, el dimarts, amb en Marc vaig fer 100 (quan de temps sense fer tants quilòmetres !!!!!). Ahir va tocar sortir sol i vaig fer 75 més. Amb aquest total de 245 km ja n'he sumat més que en les darreres dues setmanes juntes. El factor comú durant els tres dies han estat les males sensacions. A nivell muscular no funciono. Tinc com una sensació permanent de cames dures i agarrotades. Suposo que deu ser normal i degut a la poca activitat de les darreres setmanes. Espero que i confio en que durant els propers dies aquestes males sensacions vagin minvant. Com que el cap de setmana no hi ha curses intentaré aprofitar per fer uns quants quilòmetres més.

Arrencant de nou

Aquesta és l'enèsima vegada aquest any que tinc la sensació que torno a començar la temporada. No hi ha manera humana de poder agafar rutina i continuïtat ni d'entrenaments ni de competició. Quan no és per un tema és per un altre però la qüestió és que m'està resultant impossible. Aquestes dues darreres setmanes he fet de mitjana 120 km setmanals. Estem al març i encara no he arribat als 2000 km des del dia 1 de gener. Avui he sortit amb l'Albert, el Marc i l'Isra i, per variar, semblava que tornava a arrencar de nou després del "parón de turno". Demà, si no passa res estrany, hem tornat a quedar. Si puc fer dos dies seguits serà tot un èxit!!!!