Doncs finalment, sí. Malgrat haver estat divendres i dissabte amb algunes dècimes de febre, al trobar-me millor, vaig decidir anar-hi a Bellvitge. Força participació, com sempre, en aquesta cursa que agrada pràcticament a tothom. Com sempre múltiples atacs de corredors que buscaven l'escapada del dia. Algunes agafaven uns pocs segons i es matenien però, finalment, totes eren anul·lades pel grup que no abaixava mai el ritme. Jo vaig intentar-ho algun ocasió. Vam formar un quintet de corredors amb en David Sánchez, en Toni Tirado i dos corredors més. Tot va anar força bé fins l'esprint de la volta 10. La meva opinió és que aquesta prima va espatllar una escapada que tenia molts números d'arribar amb èxit. Després de la prima el ritme i l'entesa es va trencar i, aquest petit parón, va fer que el grup ens neutralitzés en poc temps. Finalment arribada a l'esprint amb caiguda massiva inclosa i que va proclamar al líder, Raul Cruz, com a guanyador de la cursa. Per part meva no em vaig acabar de trobar bé en cap moment. Tenia les cames molt dures i rígides a causa, suposo, de la poca activitat d'aquests darrers dies. Només desitjar una ràpida recuperació als corredors implicats en la caiguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada