Crònica Campionat Espanya P&B CRI

Quan estava a la rampa de sortida m'han vingut antics records de l'època de l'institut. Tenia la mateixa sensació que quan em presentava a un exàmen sense haver-me mirat res. Aquella sensació de tenir els "deures per fer". Aquella sensació d'improvisació, de: ha veure que passa? Doncs aquest crec que és l'exemple més gráfic que puc aportar de com em sentia. Em planto a la rampa i escolto el compte enrera sense saber ben bé que faig allà dalt. Al senyal surto i intento agafar ritme. La lenticular comença a fer soroll. Impossible. En un quilòmetre portava les cames inflades. Cada vegada que intentava abaixar pinyons havia de desistir i tornar-los a pujar. No em trobava còmode ni els trams favorables. No hi havia força per moure pinyons baixos. Finalment he marcat un temps de 14'36'' a un promig de 40.250 km/h. El més impactant les 191 pulsacions de mitjana i 197 de màxima. Aquest temps m'ha classificat en la 21ª possició i 5è de la categoria. Molt bona participació també enguany amb 90 inscrits per aquesta CRI.

A destacar els estratosfèrics promitjos que han fet els tres primers classificats que, literalment, són per donar-lis de menjar a part. Els tres han entrat amb un segon de diferència entre ells. Finalment victòria per dècimes de segon del Miquel Àngel Cherino, seguit de l'Óscar Negrete i del Jordi Fernández. Els tres han rodat a més de 50 km/h de promig. Cada any més nivell i més qualitat. Aquí penjo una foto de la classificació.

Perdoneu, però no l'he enquadrat bé pel sol que feia i no es veuen els temps. Demà la prova en ruta. Suposo que a l'hora de la sortida tindrè la mateixa sensació que avui a la rampa de la CRI.