Després de la pallissa de dissabte, diumenge vaig descansar. Em vaig regalar un bonic dia de platja amb la família per descongestionar les cames. Tot i així dilluns encara tenia adolorit l'isquiotibial de la cama esquerra a causa de les rampes que vaig patir durant la darrera volta del Campionat de Catalunya. En principi no tenia previst sortir dilluns però, finalment, en David Sánchez va aconseguir arrossegar-me a la carretera. Feia molt de temps que no rodàvem plegats i, la veritat, és que va ser tot un plaer recordar vells (i no tant vells) temps. Entre converses i canvis d'impressió vaig poder fer 86 km. Aquest matí no he pogut gaudir de la companyia de ningú i he hagut de sortir tot sol. Els dolors de l'isquio ja havien desaparegut del tot. M'he hagut de conformar amb 70 km. Demà, si tot va com està previst, podré compartir asfalt amb el JM Borrás. Aquesta vegada el que ha aconsseguit arrosegar l'altre he estat jo...
Per cert, la foto que he posat de capçalera al blog és cortesia de la Julie. Està feta aquest passat cap de setmana a Vinyols i Els Arcs. A què és bona!!! Gracies Julie.
Per cert, la foto que he posat de capçalera al blog és cortesia de la Julie. Està feta aquest passat cap de setmana a Vinyols i Els Arcs. A què és bona!!! Gracies Julie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada