Ahir ja va fer una setmana des la caiguda que vaig patir a la cursa de Sant Vicenç dels Horts a causa d'un cotxe que es va colar dintre el circuit on estàvem disputant el trofeu Vicentí. La caiguda va ser tant dura i el cop tant sec que em va produir una fractura a la pelvis.
Tal i com vaig caure ja vaig veure de seguida que m'havia fet mal. No em podia posar de peu i vaig estar força estona asegut al terra perquè no podia aixecar-me. Ja a l'ambulància, la doctora, em va avançar que semblava una fractura o de pelvis o del cap del femur. A l'hospital, desprès de fer radiografies i un TAC, ho van confirmar: fractura de pelvis. Afortunadament, la fractura és sense desplaçament i, per aquest motiu, em vaig lliurar d'entrar al quiròfan.
Vaig estar quatre dies ingresat en planta, els dos primers amb la cama immobilitzada i amb una tracció. Des de dimarts passat ja estic a casa però he de fer repós absolut. Només puc desplaçar-me el mínim imprescindible i amb ajut d'una cadira de rodes o d'unes crosses.
De moment això, esperar. M'han dit que un ós triga entre 30 i 40 dies en soldar-se de nou. A partir d'aquí començaré a fer rehabilitació.
Les primeres 48 hores van ser així, amb la cama immobilitzada i traccionada amb peses. |
Vull donar les gràcies a tots els que us heu interessat per mi ja sigui per telèfon, whatsapp, sms, facebook, visitant-me o de qualsevol de les formes. Moltes gràcies a tots pel vostre interés.
13 comentaris:
Carles no savia res, ja feia dies que no possaves res al blog i ara ja se per que!!!
Espero que et recuperis molt rapid i l'any vinent a fotre canya de nou!!!
Xavi
Ostres CArles no s'havia com tu vas fer.ANIMS COMPANY I PACIENCIA, dintre de la gravetat no has de passar pel quirofen :)
salutacions
Hola Carles no sabia que te habias hecho daño ,animos que un tio fuerte como tu se recupera pronto.
Angel Gandul.
Hola t'escric des de Mallorca. Estem tota la penya a l'hotel i et desitgem una ràpida recuperació. ànims
Em dic joan Carles Roca i escric croniques de curses de veterans (i intento correr),tot i que vaig fer la crònica de la cursa de San Vicens dels horts,amb la teva caiguda, ni de bon troç vaig sospitar que la teva caiguda tinguès aquest tó.Jo que te he seguit en la distancia tots els teus comentaris,m'imagino com et trobas ara(jo també vaig caure i si vaig passar per quirofan), i voldria donarte el meu ànim perque superis aquest moment ,el mes haviat possible i que tornis i
et tornem a veure com fins hara, jo que el primer dia que vaig venir a veterans em vaig trencar la clavicula.Ara et toca aixecarte com a gran corredor que ets donat que segons el meus calculs per mitja arimetica de punts per carrera(no pas per punts totals) has quedat 4 millor corredor de la Xallenge.
Ânim i endevant.
Hola soy Faricle.que te mejores que eres un campeón
Bon dia Carles. Ja ha passat una setmana, ja queda menys.... Anims i que passi ben depresa. Fins aviat i anims!!! Jordi Torres
Moltes gràcies a tots pels ànims. La veritat és que ho porto bastant bé. Paciència i a recuper-me bé. No hi ha presa i és important fer-ho amb calma perquè tot quedi arreglat i sense seqüeles.
Moltes gràcies a tots pels ànims, de veritat!!!
Hola Carles tu no me conoces pero yo a ti si,soy compañero de Borras padre en masters 40
y he coincidido con tigo alguna vez y te he visto varias con el junior entrenando por la zona don de vivimos,yo vi tu caida y fue un golpe bastante seco,la mujer del coche que se colo,se llevo un regalo dela local del pueblo y si tenie prisa al final la tuvieron hasta que termino la carrera casi,
Suerte que no se te tienes que operar,eso seria peor
Espero verte pronto dandole a los pedales con el junior que es tu compñero de invierno por aqui
Saludos
hola soy cañi de la pc martorell, sigo tu blog,nada que te recuperes lo mas pronto y animos.
Muchas gracias Jose. Como bien dices, suerte que no ha habido que abrir y operar. Hubiese sido mucho peor. He anexado tu blog a mi lista.
Cañi, muchas gracias por los ánimos.
Animos Carles, soy Lorca espero que te recuperes pronto,yo iba detrás tuyo cuando te caiste,ya me parecio que te habia pasado algo serio cuando en la siguiente vuelta no te habias podido ni levantar,espero que te recuperes pronto y a seguir disfrutando , saludos
Gracias Lorca, estuve unas cuantas vueltas allí sentado porque no podía levantarme. Me tuvieron que ayudar hasta para subir a la ambulancia.
Muchas gracias por los ánimos, poco a poco voy mejorando.
Merci, un abrazo!!!
Publica un comentari a l'entrada