Aquest matí sessió de ciclisme indoor, o dit d'una altra manera, que he fet corrons al garatge de casa jejeje. He fet 20' de "rodillu" suau, amb plat petit. No he tingut cap molèstia, però clar, es que al corró no es pot apreciar. He parlat amb el metge i m'ha dit que surti a rodar, que vagi provant a veure quines sensacions tinc. Fins i tot m'ha dit que si no tinc dolors que diumenge vagi a competir. No se, no ho tinc clar això. També m'ha espantat una mica, perquè m'ha dit que si les infiltracions no donen resultat que m'hauria de plantejar el passar per quiròfan i fer un artroscòpia. Puffff, no em mola la idea, gens ni mica.

De moment demà tinc la primera sessió d'electroteràpia, que no se molt be que vol dir, però demà ho sabré. No crec que em doni temps a sortir a entrenar així que no crec que rodi. En fi, demà un altre capítol del culebró...

Dia sabàtic

Un altre dia sense bici, como ahir. Avui també he optat per fer bondat i quedar-me a casa fent el gos. La veritat es que no tinc ni ganes de sortir a entrenar. Només pensar que sortiré i als 20' ja tindré dolors em treuen les ganes. Així que m'he quedat a casa. M'he posat els infrarrojos una estona i a fer el gos. El problema és que jo no m'hi puc estar gaire estona al sofà amb al comandament de la tele a la mà. De seguida m'avorreixo, necessito fer coses. Així que aquí estic escribint tot i que no tinc gaires coses a dir. Demà parlaré amb el metge i a veure que em diu, si entreno, si no entreno...de moment avui dia sabàtic.

Avui nou intent d'entrenament, i s'ha quedat en això, en un intent. He fet 30 km. 1 horeta. És una sensació molt frustrant quant portes 15 minuts rodant i només penses en arribar a casa i baixar-te de la bici. La sortida es converteix en un agobio. Sembla que la infiltració d'ahir no ha fet cap efecte. No he notat cap milloria. Així que he decidit que aquest cap de setmana no agafaré la bici. Total, per què? per agobiar-me més? per sortir i als 20 minuts estar desitjant arribar a casa? Es millor que no surti.

Ja tinc diagnòstic definitiu!!!!

Després d'examinar la resonància que em vaig fer divendres el diagnòstic és clar: TENDINITIS QUADRICIPITAL i LLEU CONDROPATIA FEMOROPATEL·LAR DE GRAU 2. La condropatia aquesta vol dir que tinc el cartílag rotulià amb una fisura. I això que la resonància es va fer divendres, es a dir, que feia dies que no tenia molèsties ni dolor. En fi, que avui he tornat a parlar de tu a tu amb la Sra. Xeringa i m'han tornat a infiltrar. La setmana pròxima començo rehabilitació amb electroteràpia i a veure com evoluciona la tendinitis amb el tractament. Ja m'han dit que segurament en 15 dies em tornaran a infiltrar.

He de tornar a tenir paciència. He disputat les tres últimes proves de Copa Catalana amb tendinitis i quasi sense entrenar, però no puc seguir així. I tot des de la caiguda de Calonge. Tant de bó no hagués anat aquell dia a còrrer, però clar, això mai se sap. Bueno, paciència, tranquil·litat i bons aliments...Al mal temps, bona cara...si es pot!!!

Dia nefast

9 del matí surto a entrenar. 9:10 ja estic a casa. Aquest ha estat l'entrenament d'avui. Ja quan m'he llevat he notat que avui el genoll em donaria pel sac, i efectivament així a estat. Tot i saber-ho he decidit sortir. La meva idea era fer 1 horeta o poc més, ja que per temes laborals no disposava de més temps. Així que he sortitr i als cinc minuts he decidit tornar. Massa dolor ja des de sortida. He pensat: pa què? i he fet mitja volta.

Demà tinc visita amb el traumatòleg per comentar la resonància magnètica que em vaig fer divendres passat. Jo pensava que seria un tràmit perquè ja no tenia cap molèstia des de feia dies, però semblar ser que no. Així que espero que demà, amb la resonància a la mà, el doctor em digui definitivament que tinc.

Demà un capítol més del culebrón...

tornen els problemes

Després de 9 dies sense cap molèstia i d'haver competit sense problema en el Campionat de Catalunya CRI, tornen els problemes de genoll. Avui he sortir a entrenar amb normalitat. Ja fa uns dies que vaig deixar les cremetes i els antinflamatoris. Avui ha estat el primer dia que he sortir sense la genollera, a part del dia de la crono. He fet 90 km a un promig de 32 km/h. Quan portava aproximadament 30-40 d'entrenament he començat a sentir molèsties, però no he vulgut fer cas. Les molèsties han anat "in crescendo" fins convertir-se en dolor. Quina ràbia ara que començava a disfrutar de la bici un altre cop! sembla que torne-m'hi al tema. Espero que només hagi estat un "remember" i que es degui només als dos dies que he fet ara d'aturada. Demà tornaré a sortir, però per temes professionals només estaré rodant 1h o 1h15 com a molt. A veure què...

Aqui penjo una foto d'una casa que he vist quant pujava un portet avui. M'ha fet gràcia perquè sembla que riu jejejeje, o igual era jo que anava amb un globus brutal...

Crónica Campionat de Catalunya CRI

Sembla ser que els pronòstics de l'enquesta no s'han acomplert, com a mínim el vostres, perquè jo tenia clar que en Edu Vergés ho faria molt be i que, segurament, seria el vencedor. El que si que s'ha acomplert ha estat el pronòstic del temps jejeje. Vaja tela! tota la prova sota una forta pluja. Em arribat tots ben xops. Jo sortia sobre la meitat de la taula, en el lloc 53 dels aproximadament 90 inscrits entre totes les categories (élit, sub23, sènior i màster30).

He començat a escalfar en el rodillu en companyia del David Sánchez, del Josep Gironés i del Johathan Rubio. He trobat un lloc covert que ens ha anat de perles. Moltes dubtes amb la roda de davant. Al final he decidit muntar la de 3 pals. Hora de la sortida, he arribat just a punt. De sortida m'he notat una mica dur de cames, després millor. El recorregut era en un 90% el que havia fet aquesta setmana amb en Deivit, però variava el primer km i mig i l'últim. Aquest últim km, que dur, en pujada. No contava amb ell. He sortit regulant molt, i crec que aquesta ha estat la meva errada. La primera part de la crono era la que més m'afavoria i no he rodat al 100% en previsió de la part dura. Penso que he fet le pujades del final be, però havia perdut massa temps al principi.

En definitiva, un quart lloc en la meva categoria (MA30) i fora del pòdium per pocs segons. De totes maneres estic molt content amb el resultat. Després del parón de quasi un mes i amb la tendinitis recent només m'han pogut superar 3 corredors. La única espineta que em queda és que penso que només he pogut entrenar una setmana, aquesta última, i a mig gas. Una pena que aquesta crono no s'hagués enderrerit una setmana més o dues.

Demà el gran dia...o no!!!!

Arriba el gran dia. Tots preparats. Les màquines a punt, i les bicis...també jejeje. Ja tenim l'ordre de sortida establert. Es pot consultar a la web de la federació. Suposo que tothom ja s'ha estudiat a qui te davant i qui darrera, sobretot darrera. Jo crec que s'hauria d'haver separat les categories, com l'any passat. Una categoria primer i una altre després, però bueno.

El pronòstic del temps? xungo. La ràdio diu que poden caure més de 100 litres per metre quadrat. Si pensem que hem de fer 15000 metres de crono, són moooolt litres a sobre jejeje. Es broma. Però el que si que és segur és que ens mullarem i molt. Però alegrem-nos, que així evitarem els talls d'aigua a l'estiu jejeje. Ah, l'enquesta es tanca a les 23:59, la cosa està ajustada, així que voteu, que demà es veurà qui s'ha apropat més.

Avui m'he fet la resonància al genoll. Quin avorriment. 3/4 d'hora immòbil dintre la màquina. La pròxima setmana tindré els resultats.

Preparant l'artelleria pessant pel dissabte

Avui ja hem tret tota l'artilleria pessant, tota la maquinaria de guerra. Nou dia d'entrenament a la carretera de Bedorc en companyia del Deivit i del Jordi. Hem fet un parell de passades suaus per provar el material, rodes i acoples i, com no, per obsevar tots els "detalls" del recorregut. Quant més hi passem, més pensem que serà una crono molt dura. I més contant amb el pronòstic del temps que hi ha previst. Si plou encara es farà més dura, i si gira vent ja pot ser la mort. En fi, que dissabte tocarà treure el fetge.

Demà tinc la resonància del tema del genoll. Tot i que em trobo molt be, m'estimo més fer-la per quedar-me tranquil i descartar que els problemes tornin a reaparèixer. Em trobo una mica cansat, però suposo que és normal després de l'aturada. En fi, que dissabte es veurà com va tot. Per cert, queda 1 dia per votar en l'enquesta. La cosa està ajustada...Aquí penjo uns vídeos del Deivit i un servidor fent el pallasso jejeje

Ho sento, però el segon vídeo em dona problemes per penjar-ho. Us ho perdeu, se siente jejeje

AVÍS IMPORTANT!!!!!

AVIS IMPORTANT: el que no tingui ganes de patir alló que no està escrit no cal que dissabte vingui a la crono. Avui he quedat amb el meu amic i company d'equip David Sánchez (àlies Deivit) i em rodat a la carretera de la crono. Hem fet com els pilots de rallye, primer una passada per "guaitar" el recorregut i després una segona a marxeta, com diuen els músics clàssics, "vivace ma non tropo". Puuuuffff!!! que dura s'ha fet la segona passada. Com canvia el tema quan ho fas al 50% a quan ho fas al 70%. No vull pensar com serà el dissabte al 100%. A més, el pronòstic del temps diu pluja, pluja i més pluja. El recorregut dur, molt dur. És una crono en la que cal patir molt. És per gent amb potència. I ho dic en el sentit de que és llarga i dura. Hi ha algun que altre repechó, però aixó no és tot perquè les llargues rectes interminables picen una mica amunt. En fi, que és una crono per especialistes, i no només això, sino que és per especialistes amb ganes de patir fins a la mort. En poques paràules, que és una crono "per homes".

Pel que respecta al meu genoll, ho diré amb una sola paraula: perfecte. Cap dolor. Sembla que el tema va caient en l'oblit. L'únic que he notat avui és que estic verd, moooolt verd. Em costava fins i tot seguir al Deivit a roda. De totes maneres, estic content. Ja ho deia ahir. Feia pocs dies no em plantejava ni anar, i aquí estic. O sigui, que el resultat serà el de menys. Sóc conscient de les meves possibilitats i he de donar gràcies que el dissabte em podré mullar i patir amb tots vosaltres.

Entrenament quasi normal. He fet 75km en 2:25 hores, el que vol dir un promig proper als 31km/h. Cap molèstia ni dolor. Estic molt content, sembla que ja me n'oblido del culebrón. He anat a rodar al circuit on farem la crono del dissabte. Es farà molt dura. Tota l'estona pica una una mica a munt i al final hi ha algún que altre repechonet. Avui el vent entrava favorable, però si canvia de direcció es pot fer molt dur. Hi ha rectes d'aquelles inacabables que piquen una mica amunt. És un terreny de potència que et va carregant mica en mica i que no permet gaire relax. En fi, que estic molt animat per anar. Tot just fa una setmana era quasi segur que no aniria. Ara només penso en anar i fer-ho el millor que pugui tot i que se que ni de bon troç estic en un bon moment. Avui he notat que no tenia gaire força, que havia d'anar pujant pinyons perquè no podia amb els pinyols baixos. 75 km i he arribat a casa una mica "tostat". No es per menys, des del dia 2 d'abril que no feia aquestes kilometrades jejeje. Bueno aqui penjo algunes fotos perquè us feu una idea del que ens trobarem dissabte...

Avui he disfrutat molt. He fet 60 km en poc més de 2 hores i cap dolor. Quina sensació!!! He sortit del polígon i he rodat tota l'estona amb el 53. Cap molèstia, cap dolor. No m'ho puc creure! Feia molt de temps que no disfrutava tant a sobre la bici. Suposo que són les ganes que tinc. Les ganes de poder entrenar amb normalitat i d'oblidar-me definitivament del genoll. Encara surto amb la genollera i continuo amb les pomades, per precaució. No he forçat res. Només he sortit a rodar un parell d'hores, amb el 53, peró sense forçar el més mínim. Ja arribarà, no em vull precipitar. Si tot continua igual, tot i no estar ni de lluny en el meu millor moment, ens veurem dissabte a la crono. Mentrestant, aniré sortint a diari i a veure com evoluciona el tema. La cosa te molt bona pinta...tant de bó estigui ja recuperat al 100%

Nou matí al polígon. La diferència es que avui m'he trobat tant be que no he pogut resistir la tentació de rodar una estoneta amb el 53. Aixó si, amb pinyons alts. No he tingut cap molèstia ni dolor. He allargat una mica més la sortida, fins a fer 1 hora i 20. Promig una mica més alt que aquests dies, de 27 km/h. Molt bones sensacions i el més importat, absència total de dolors i molèsties. Crec que demà deixaré el polígon i tastarem l'asfalt de la carretera. Si em continuo trobant així igual vaig a crono.

Per cert, avui fa un mes que aquest blog està en marxa i ja registra més de 1200 visites. Moltes gràcies a tots aquells que heu entrat i sobretot, a tots els que heu participat amb els vostres comentaris, i molt especialment a tots els que m'heu animat durant aquests dies foscos. Gràcies a tots.

Avui estic molt content. He tornat a donar voltes al meu polígon, la meva horeta de plat petit ja habitual durant aquestes últimes setmanes, i no he tingut cap tipus de molèstia. M'estic animant molt, que ja tocava, però tampoc em vull fer massa il·lusions. Avui he rodat i he tingut la sensació que el dolor de genoll era un record, com si no hagués passat mai. Tinc molta fam de bici, però he de ser pacient. He de contenir aquesta ànsia. Demà i demà passat tornaré a fer bondat amb el 39, el polígon i les cremetes, no vull arriscar-me a recaure. Si durant aquests dos dies no torno a tenir molèsties ni dolors, dilluns provaré de sortir a la carretera a veure que tal. Durant la setmana pròxima, i segons vegi durant aquests dies, decidiré d'anar a la crono o no.

Acabo d'arribar a casa. He fet els deures: 25km en 1h amb el 39x16-17. De moment bones notícies, no he tingut cap molèstia. Però vull ser prudent i no he de caure en eufòria. Sembla que la infiltració d'ahir em va anar be, molt be. Però s'ha de ser realista, el metge em va dir que igual em solucionava el problema definitivament o igual durant uns dies, per aixó vull ser caut i no fer-me massa il·lusions. Demà tornaré al meu "estimat" polígon a rodar entre els pares i fills que van amb la btt a pasejar i amb els iaios que caminen per "fer cames". Crec que continuaré fent aixó com a mínim fins el diumenge. Espero veure la llum al final del túnel, però no vull fer-me il·lusions, així que poc a poc i bona lletra...