Avui estic molt content. He tornat a donar voltes al meu polígon, la meva horeta de plat petit ja habitual durant aquestes últimes setmanes, i no he tingut cap tipus de molèstia. M'estic animant molt, que ja tocava, però tampoc em vull fer massa il·lusions. Avui he rodat i he tingut la sensació que el dolor de genoll era un record, com si no hagués passat mai. Tinc molta fam de bici, però he de ser pacient. He de contenir aquesta ànsia. Demà i demà passat tornaré a fer bondat amb el 39, el polígon i les cremetes, no vull arriscar-me a recaure. Si durant aquests dos dies no torno a tenir molèsties ni dolors, dilluns provaré de sortir a la carretera a veure que tal. Durant la setmana pròxima, i segons vegi durant aquests dies, decidiré d'anar a la crono o no.