dijous, 23 d’octubre de 2008

Ahir pluja i avui pluja. I ja van de nou tres dies més sense tocar bici. Aquesta setmana volia aprofitar per entrenar en carretera perquè tinc festa, però el temps no m'està deixant. Ahir a la tarda vaig substituir la sortida en bici per una sessió d'espining. La sala estava a plena, ni una sola bici lliure. Entre els assistents vells coneguts com en Jose Madrigal i en Luis d'Olesa. Sessió de gairé be una hora foten-li xixa al tema, per treballar una mica. Abans de l'espining vaig anar a nedar una mica. Mitja horeta per començar. La natació és un esport que m'agrada molt. No sé, la sensació de no sentir cap soroll, d'estar amb tu mateix, una certa solitud...és agradable. A més, no em canso de nedar. Això si, al meu ritme...jejeje. Pensava que avui tindria agulletes, però no. Sembla que avui, si no canvia el temps aquesta tarda, tocarà repetir.


4 comentaris:

Ernesto ha dit...

qué piscina más molona, no???
Carles, cuanto más llueva, más blandito estará el suelo :-))))))

David Sánchez ha dit...

Si señor Ernesto! ese comentario del calidad del mundo de cx. Estamos todos enfermos de bicis.
Cuidado con la natación sirenita...jejeje Ya no llevas manguitos ni burbuja verdad?...:-)

saludos chicos.

Carlox ha dit...

DAVID:
No, los manguitos sólo los llevo para entrenar en bici jejeje.

ERNESTO: Sí, sí blandito y resbaladizo jejeje. Esta tarde lo he experimentado en mis huesos jejeje.

Ernesto ha dit...

jajaja!! David, ya ves que tengo una percepción muy fina jaja

A ver, quiero una respuesta para esta pregunta: pero qué nos pasa que besamos el suelo tanto últimamente?????