La meva intenció avui era anar a competir a Empuriabrava, a la cursa que es celebrava aquest matí. De fet, ahir a la nit, ho vaig deixar tot preparat: bici, rodes, bossa amb la roba, dorsals, bidons...tot. Què ha passat??? doncs que quan ha tocat el despertador el meu cos ha dit: on vas??? No em podia aixecar del llit. Quina son!!! Al cansament i la falta de son acumulat durant tota la setmana a l'hospital, cal afegir que, la Ivet no ha tingut la seva millor nit. La nena és molt bona i no dona gens de guerra, però aquesta nit no es trobava gaire be i no ha parat de plorar. Així que he decidit no anar-hi. No era qüestió de fer 180 km de cotxe (més 180 de tornada) havent dormit només 3 hores i sense haver tocat la bici des de dilluns passat. Finalment, cap allà les 12 del migdia, he sortit a rodar una mica. He fet 88 km que tanquen una setmana de sequera de km, però molt rica en noves experiències i que, per mi, serà inoblidable de totes, totes.