diumenge, 21 de juny del 2009

Crònica cursa La Pobla de Mafumet

Un resum ràpid seria: ràpid, molt ràpid. Així va ser aquesta edíció de la Cursa de Sant Joan que es va celebrar a La Pobla de Mafumet. Tot i que l'organització ens havia canviat el recorregut clàssic per endurir la prova i evitar un esprint, es va anar molt ràpid. Vaja, com totes les curses en les que prenem part juntament amb la categoria èlit. Sortida cap a quarts de cinc per recòrrer 100 km de prova. Primer dues voltes al circuit de 12 km habitual, per desprès fer un bucle pujant el Coll de la Batalla en dos ocasions (una per cada banda), i finalitzant, de nou, amb dues voltes més al circuit de 12 km. De sortida a mil per hora tot i el vent que bufava. Primers intents d'escapada des del principi de la prova. Al finalitzar la primer volta al circuit, en un dels resaltos, perdo un dels bidons d'aigua. Mala senyal, ja veig que tocarà patir per no deshidratar-me. Busco alguna escapada però no fructifiquen. Cap el km 18 de carrera, caiguda a la part dreta del pilot, just davant meu. L'esquivo de mirecle. Veig alguns corredors pel terra, un d'ells un dels germans De Miguel que és el que es porta la pitjor part: fractura de costella. A partir d'aqui a patir, a patir i a patir. En la primera ascensió a la Batalla em confio, i per no voler desgastar massa, em relaxo als últims metres i una mica més i ja no enllaço. Pel davant els homes forts. Jo em dedico a aguantar en el grup, sobretot en el tram de fort vent i de fals pla d'Alforja. Musculament em trobo be, però de cardio vaig fatal. Suposo que la manca de son em te molt fatigat. Fins i tot, en el segon descens de la Batalla vaig veure una font sota uns arbres que em van temptar a baixar-me, veure aigua fresca i "tumbarme a la Bartola", però no, ja només quedàven 30 km i s'havia d'acabar. Arribem a les dues últimes voltes al circuit amb tot el peix venut. El grup capdavanter porta més de 1:30. Així que ha finalitzar en les millors condicions. Finalment, arriben grupets fraccionats amb un total d'uns 15 corredors i, després, el gran grup. Cursa sense pena ni glòria en la que he patit molt, sobretot, crec jo, pel meu estat de cansament general, però que m'ha servit per fer un entrenament de molt bona qualitat i per agafar ritme de competició que falta em fa.
Aquí poso fotos del meu "cuenta" amb el registres: 100km en 2:30, a un promig de 41 km/h. El més escalofriant els 92 km/h de màxima que va marcar en tram més favorable del segón descens a la Batalla.