diumenge, 28 de juny del 2009

Crònica Volta a les Comarques de Tarragona

Donat que la Volta es feia en modalitat de Xallege i el meu estat de forma actual, vaig decidir participar en la primera i la tercera etapa.
1ª ETAPA (Tarragona-La Juncosa de Montmell 63 km)

Molta calor i carrera molt nerviosa ja de sortida. Ja en el km tres o quatre arrenco i veig que en David Sánchez està fent el mateix que jo. Telepatia. Agafo la seva roda i veig que a nosaltres s'ajunta en Jaume Morales i en Frederic Ivars. En aquell moment ja vaig veure que la escapa era bona. A rodar a mort. En Frederic anava com un tret. En pla em treia de punt i quasi no el podia ni seguir. Passat aquest mal moment es van anar afegint corredors al grup fins augmentar-ho fins a les 14 unitats. Ritme ràpid, molt ràpid. L'equip d'Elx JIMAR va aconseguir col·locar quatre ciclistes a l'escapada. A uns 20 de meta, Ivars arrenca i ens deixa. Cap de nosaltres el va poder seguir. Els seus companys li cobrien les esquenes en el nostre grup. Arribem al final d'etapa amb un marge molt ampli sobre el pilot. Disputem un complicat esprint en uns carrers estrets i perillosos. Finalment 9è de l'etapa. Males sensacions durant tota la tarda, molt patiment km darrera km, però content pel resultat.
3ª ETAPA (La Juncosa de Montmell - La Juncosa de Montmell 73 km)
De nou molta calor. Sortida amb terreny favorable i, al igual que el primer dia, l'escapada es fa de seguida. De nou els que iniciem la batalla en David Sánchez i un servidor. Primer, el grup format per quatre i després ja amb 11 unitats. Entre ells: Gironés, Medina, Aleix Miró, Salva, Benitez, Eladi, dos JIMAR i alguns corredors més. Bona entesa i relleus. A trams rodem fins als 50 km/h. En arribar a la segona Meta Volant del dia es trenca l'entesa i els homes del JIMAR es deixen caure per ser absorvits pel pilot i col·laborar amb el seu líder per anular l'escapada. En aquell moment portàvem 1'40''. Ens resistim a caure i passem als relleus, però tot ha estat inútil. Els homes del JIMAR ens neutralitzen a 9 km de meta. Fins a meta toca patir. Aguanto en el grup i ja cara a l'esprint final em deixo caure i arribo en el grup. De nou, s'ha intentat, però sense resultat.
Durant la segona jornada molts millors sensacions que el primer dia. Tot i així encara estic molt verd. Em falta ritme de competició que espero anar agafant mica en mica. De totes maneres estic molt content amb el resultat de la Volta, ja que els dos dies ha estat al davant, a les escapades i donant la cara. Tenint en compte els km que estic fent últimament i les poques hores de son que puc fer, no em puc queixar.