dijous, 6 d’agost de 2009

WPFG 2009 - 7è dia a Canadà

Avui era el dia de la contrarrellotge, la meva prova. Fa uns dies havia anat a visionar el recorregut i, a part de que el Lynn Park Canyon és un lloc idílic, també és de muntanya, i per tant no te un metre pla. Un recorregut de 20 km molt revirat on sense haver-hi ascensos llargs, no paraves de pujar i baixar continuament. Petits repetxons de 300-500 m però que no et permetia en cap moment agafar ritme. Avui la temperatura al Lynn Park era de 14ºC, però mica en mica ha anat pujant fins els 22. Amb una hora de retard sobre l'horari previst (com sempre passa a les CRI no sé perquè) s'iniciava la prova amb les categories més joves, la Open. Desprès els Sènior A, Sènior B (la meva) per ja passar als Màster A i B, Gran Màster i fèmines. Em tocava sortir per la meitat de la taula dels 28 participants de la meva categoria, concretament darrera de dos corredors dels EEUU. Bones sensacions de sortida i a intentar agafar ritme. En poc més de 6km ja havia agafat el primer els ianquis. Tres minuts abans havia sortit en Victor Rodríguez, bon corredor per tenir en compte, així que vaig intentar agafar referència quan em creués amb ell. Quan ho vaig fer vaig adonar-me que li portava un minut d'avantage, així que em vaig animar força. La part de tornada era bastant més dura que la d'anada i, a més, entrava bastant vent. Ha tocat patir molt. Just abans de la meta he pogut doblar al segon ciclista estadounidenc. Finalment 26'59'', a casi 41 km/h de promig. En aquell moment el segon millor temps, només superat de llarc pel belga Thierry Debilde. Aquest corredor ahir al critèrium que vaig guanyar, va fer segon. També es va imposar a la prova dels sprints, per tant ja porta dos ors i una plata. Quasi en acabar també m'ha superat el sudafricà Charles Solomon per 39 segons. Finalment tercer, una altra medalla al sac, en aquesta ocasió de bronze.


1.- Concentrat a la rampa de sortida segons abans d'inicar la prova.


2.- Al pódium amb Thierry Debilde i Charles Solomon.




3.- Panoràmica de la impresionant sortida de la crono.

Si ahir i avui ha tocat patir, demà serà encara pitjor. Toca la cronoescalda al Mount Seymour Provincial Park. Només tres kilòmetres, però amb rampes mantingudes entre el 7 i el 10% de desnivell. No és la meva especialitat ni de bon troç, però ja que em trobo tant be intentaré fer-ho el millor possible.

2 comentaris:

CETONIC ha dit...

Lo sabia!!
Felicidades de nuevo!
pero por lo que cuentas ha sido una medalla muy trabajada. Carlos cada vez hay más nivel en nuestra categoría master-30.
Buen balance, mañana a darlo todo aunque no sea tu especialidad la cronoescalada, yo creo va a contar mucho el factor recuperación y quien llegue más fuerte a esta cuarta prueba, lo de escalador a estas alturas no creo que cuente tanto, porque es una subida muy corta
Descansa!
suerte"

Carlox ha dit...

Pues igual tenías razón Toni. Yo hoy ya he notado el cansancio bastante. El que ha ganado la cronoescalada era un escalador que no habia hecho la CRI y estaba fresco como una rosa jejeje. De todas maneras no me esperaba pillar nada en la cronoescalada, así que estoy super contento.

Salu2 y cuidate mucho