La primavera té coses dolentes com les alèrgies i tot això relacionat amb aquest tema, però també té coses bones: marxa el fred, més hores de llum, etc. Però hi ha una cosa que marca l'inici de la primavera, són les clàssiques. Curses extremament dures i amb un quilometratge brutal. Per mi, a banda del Campionat del Mon, són les curses més boniques i amb les que més disfruto. Molt més que amb qualsevol etapa de muntanya del Tour de France. Aquest diumenge s'obre la veda amb el Tour de Flandes amb les seves 15 cotes. Posteriorment vindran seguides altres carreres tant espectaculars com Lieja-Bastogne-Lieja, Amstel Gold Race i Paris-Robaix (fotos). Cadascuna d'elles amb el seu indret mític (Kappelmuur, Foret d'Arenberg, Carrefour de l'Arbre) i les seves característiques (murs, adoquins, etc...). Feia anys aquestes carreres eren coto dels ciclistes belgues i holandesos però, actualment, també hi ha corredors espanyols amb grans possibilitats. A la dreta penjo una enquesta a veure què opineu vosaltres.
4 comentaris:
Hola Carles, mi nombre es Amadeo Ortiz y escribo un blog sobre biomecanica y ciclismo que tal vez te pueda interesar, pasate a leerlo cuando quieras. Saludos y ánimo con el deporte.
http://bioamadeo.blogspot.com/
Hola Amadeo, así lo haré. Saludos.
El mon de les classiques es un altre guerra.
Aquest cap de setmana hem estat a flandes i es impressionant.
Ens veiem
Buuuaaa quina experiència!!!! Això sí que m'agradaria de veritat. Segur que us heu passat de conya.
Una abraçada!!!!
Publica un comentari a l'entrada