Finalment ahir, tot i que podia haver anat, vaig decidir no participar a la cursa de Porqueres. Vaig preferir sortir a entrenar una mica per arribar a uns "mínims" de forma abans de plantar-me a la línia de sortida de qualsevol carrera. Tal i com estic físicament segurament no l'hagués ni acabat. Amb el dia tan magnífic que va fer ahir venia de gust agafar la bici i pedalar. El fred ja ha passat a la història i això fa que tingui moltes més ganes de sortir. Ara que ja tinc el més important, ganes d'agafar la bici, solament em falta tenir temps lliure per fer-ho. Al final vaig fer 90 km amb una ascensió a Montserrat des de la banda de Manresa. Aquesta muntanya sempre ofereix unes vistes espectaculars com les de la foto. Aquesta setmana ja he pogut pujar els quilòmetres fins els 250 setmanals. No està malament, són més de la meitat dels que vaig fer en tot el mes de març. Avui la pluja no m'ha deixat sortir. Demà, si el temps acompanya, tornaré.
4 comentaris:
Buenas Carlos.
muchos animos con los entrenos y con la nueva etapa de papi... verdad que se complica el tema con niña? Las papis tenemos mas merito...jejeje
Venga animate a la proxima carrera, tu rapido tendras ritmo!!!
Un abrazo
Muchas gracias, la verdad es que sí que se complica y mucho, pero compensa. Tu ya veo que vas fuerte, fuerte, fuerte. Menudo carrerón que os marcásteis el domingo. Enhorabuena y dejad algo para los demás que sinó no querrá ir nadie a correr jejeje.
1 abrazo
pufff!!! quantes vegades hauré pujat aquí dalt!!!
fot-li fort!!
I que ho diguis Jordi, segur que has pujat moltes. I no et passa que per moltes vegades que hi vagis sempre et continua impressionant el paisatge? Es que realment és un lloc increible!!!
Cuida't força!!!
Publica un comentari a l'entrada