Tal i com diu la dita, "no hay dos sin tres". He passat d'estar aturat completament a poder enllaçar tres dies seguits. Això és un èxit absolut. Ahir vaig fer tres hores acompanyat de l'Albert. Un recorregut amb dos ports en el que vaig acumular un desnivell de gairebé 1300 metres. La veritat és que, tot i notar-me cansat des de l'inici de la sortida, les sensacions van ser molt millor de les esperades. El vent, per variar, també va fer acte de presència i va estar molestant durant pràcticament les tres hores de bici. La temperatura tampoc va ser la d'aquests darrers dies. Es notava una mica més de fresca. Sensació que amb el vent que bufava s'anava incrementant amb el pas dels quilòmetres. Els darrers quinze se'm van fer bastants llargs. De fet, al final, vaig arribar a casa bastant tocat. Avui no sé si podré sortir. És la darrera oportunitat d'aquesta setmana, ja que durant el cap de setmana no tindré oportunitat de tornar a sortir.
2 comentaris:
Ei Carles muchos Animos!
leo mis post de mi blog y luego los tuyos y estamos hechos uno llorones, je,je.
Con la diferencia que yo entreno pero no ando una "mierda"
Espero que venga tiempos mejores y nos podamos ver pronto los dos en una carrera!
Un abraç company!
Eso espero. A ver si cambia un poco el tema, dejamos de llorar y podemos reir un poco.
1 abrazo y cuídate mucho!!!
Publica un comentari a l'entrada