diumenge, 1 de juny de 2008

CARRERA DE SANT JOAN LES FONTS

Abans d'anar ja m'havien dit que era un recorregut exigent. En arribar es va confirmar. Quan vaig veure el perfil de la carrera vaig pensar: nen, avui arribaras a 20', així que prent-ho com un entrenament de qualitat i ja està. I amb aquesta idea vaig sortir. La tarda estava tapada però el cel ens va respectar i no va deixar anar cap gota d'aigua. Sortida neutralitzada en direcció Castellfollit i el primer en provar-ho en David Sánchez (Esteve). Poc després va ser la fiera Morales qui va començar a marcar un fort ritme al primer port, de sortida. Com que tenia pensat fer un "bon entrenament" vaig decidir aguantar el ritme tot el que pogués, encara que em buidés totalment. I així va ser. Quan vaig mirar enrera només quedàvem 8 corredors (Morales, Vergés, Adolf, Gironés, Patiño, Jonathan, un politècnica Valencia i jo). Poc abans de coronar en Jony i jo ens vam despenjar, però a la baixada vam tornar a entrar amb el grup. Arribem al port dur (9-10% sostingut tota l'estona) i penso: "aquí si que et deixaran así que...", a la primera rampa arrenco amb la intenció de marcar un ritme. En pocs metres em passa el grupet amb en Morales com un avió al seu capdavant. M'enganxo però el grup em va marxant progressivament. En pocs metres més veig que es dinamita tot i que tots es van disgregant. Es forma un trio davanter amb en Morales, Vergés i Patiño i un segón amb en Giro, Adolf i Politècnica de València. Pel darrera en Jony i jo a 200 m d'ell. Em passo tota la pujada a 200-300 d'ell i esperant que algún grup m'enganxi pel darrera per fer la resta de la pujarda. Aquest grupet no arriba i corono tot sol. Al planer, abans del descens, ens ajuntem en Jony i jo. Un bon grapat de km els dos junts. Ja al tercer port se'ns afegeix en Santi Molina (Big Mat-Lucta). En Jony comença a tivar i ens deixa pujant. Començo a tenir rampes a les cames. Prou feines tinc per seguir a en Santi. Ens passa la furgoneta del capo Joan Esteve i ens oferix aigua. Ja casi a dalt tornem a enllaçar amb en Jony i tots tres cap a baix. Començo a pensar que ja no ens agafarà el grup. Fent el descencens de Capsacosta ens afaga l'Albert que baixava com una moto de carreres. Fins i tot, ens deixa i marxa pel davant amb en Jony. En Santi Molina i jo ens em d'emplear a fons per tornar a conectar amb ells. Fins a meta els 4 junts i fent bons relleus. Em recupero una mica de les rampes. Ja a l'arribada entren l'Albert i Santi davant meu, i en Jony l'últim del grupet. Finalment 9è de carrera, si m'ho arriben a dir abans de sortir no m'ho crec. Molt, molt, molt satisfet amb el resultat. L'ordre d'arribada va ser el que es va formar al port dur: el trio Morales, Patiño i Vergés (que es va imposar al sprint) i el trio format per Adolf, el del Politècnica i en Giro per aquest ordre. Enhorabona de nou a en Vergés que signa una altra victòria aquesta temporada.
El millor de tot és que cap dolor al genoll, cap molèstia, de fet ni m'he enrecordat de la tendinitis. L'únic problema és que he patit rampes des del km 50 aproximadament. Suposo que és normal degut al poc entremament que porto a les cames. Amb el temps, si el genoll m'ho permet, aniré agafant ritme de competició i d'entrenament.
La pròxima setmana nova carrera a Sant Jaume del Domenys. No tinc ni idea de com és, però bueno, no pot ser pitjor que aquesta.

3 comentaris:

Ernesto ha dit...

buena progresión company!

Speed ha dit...

Ieps, company!

Veus com tot va tirant endavant?
Fa quatre dies, ho veies tot negre, fotut, i ara una cursa bona i tornes a estar amunt.
El cos humà no és un màquina perfecte, però es una maravella de la natura. Te uns processos de recuperació espectaculars i pensa que hi fa molt l'autosugestió i la predisposició d'un mateix.

Així que ara disfruta de les curses i no forcis més del necessari. Més val fer ara un 50è lloc per després poder fer 200 primers llocs, que volguer fer un 1è per després tenir 200 50è llocs...

Jo ara, també, estic en procés de recuperació després de l'atropellament de dissabte (http://ninguentrena.blogspot.com) i com a mínim sera un mes de repós, un mes de recuperació i després tornar a intentar pedalar mica en mica.

Però bé, tot anirà bé.

Una abraçada!

Carlox ha dit...

Ostia Jordi, no ho sabia. Quin susto nen. Acabo d'entrar al teu blog per llegir el tema, puffff...Has tingut molta sort, ho saps, no? Pufffff, tela. Tens tota la raó, no ens tenen cap respecte. Ànims i cuida't, vale?