Dues medalles al Europeu de P&B al sac!!!

Després de més de 12 hores de viatge i de 1200 km per carretera ja he arribat a casa. El balanç de l'Europolyb (Jocs Europeus de P&B) ha estat molt positiu, tant per mi, com pel meu equip. Amb només 5 corredors (Cherino, Toni, Francesc, Raul i un servidor) hem assolit 7 medalles (2 or, 3 plata i 2 bronze). Aquesta és la crònica de la nostra estància a terres gallegues.

Dilluns: Arribada cap al mig dia a Pontevedra. Bon dia i calor. El primer pas, localitzar el Centro de Congresos i passar el corresponent cheking per l'acreditació de les proves. Poc després ja estàvem tots a taula degustant el deliciós mejar gallec, que tot sigui dit, "bueno, bonito y barato". Amb l'empanada gallega que ens havíem fotut entre pit i esquena encara per digerir, vam deixar les maletes a l'hotel de San Xenxo i a rodar. Tots uniformats amb el maillot que el capo Joan Esteve ens va proporcionar, a banda d'altre material, per poder entrenar per allà (gràcies Joan per la teva col·laboració). 1 hora d'entreno pel terreny quebrat d'aquesta població. No hi havia ni un sol kilòmetre plà. Tot i sortir a "estirar cames", la cosa es va anar animant, i vam acabar els cinc que semblava una crono per equips. Dutxa, sopar i a dormir.

Dimarts. Mentre en Toni i en Francesc van anar a reconèixer el circuit de btt on competien l'endemà, en Xerino, en Raul i jo vam fer l'oportú amb el de la ruta. Només sortir de l'hotel se'ns va afegir un ciclista local d'uns 50-55 anys que ens va acompanyar amablement al circuit. El tiu ens va fer tots els repechons a plat gran mentre nosaltres tres alucinàvem amb el ritme que portava l'avi, vaja cames que calçava el col·lega. Circuit de 16km puja/baja continuu. Res de pla. A destacar una pujada dura al principi de la volta i una de 2 km llargs al final, a 4 km de meta. Després nou atracón de menjar i a descansar. En total casi 90 km.

Dimecres. Nova sortida pel matí d'en Xerino, Raul i jo que ens vam desplaçar fins a Pontecandelas, lloc on competien en BTT en Toni i en Francesc. Per arribar, més pujada, més pujada i més pujada. En Francesc va fer medalla de plata en categoria Open i en Toni medalla de xocolata (4rt) a només 10'' del tercer en categoria Sènior A, quina mala pata. Com la prova va acabar tard, vam decidir dinar a Casa Emilia. Brutal, sense comentaris. Aquell matí 60km. Per la tarda nova sessió d'entrenament per tornar a l'hotel, 40 km més. Vaig acabar el dia molt cansat.

Dijous. De matí excursió a Santiago de Compostela. Dia frescot i tapat a Santiago. En tornar, calor a San Xenxo i entreno suau. Recorregut espectacular en bici per la costa des de San Xenxo a la illa de La Toja. Vent de cara per anar i de cul per tornar. Mostra del vent que feia dir que en Francesc i en Toni em van portar més d'un kilòmetre en pla a 65 km/h, una mica més i em reventen. Aquell dia em trobava fatal de forma, molt cansat.

Divendres. No volia ni sortir en bici del cansament que portava, però en Xerino i en Francesc em van convèncer. Vaig montar les rodes de crono i a veure el recorregut de la CRI. En arribar vaig flipar. Un recorregut de 8 km completament pla (cosa extranya a Galicia) per l'autovia de Marín que anava bordejant "as rias baixas". Bones sensacions i a l'espectativa per l'endemà.

Dissabte. Festival de l'equip. Al matí prova CRI. Tots molt concentrats i ficats en carrera. Busquem un bon lloc per posar la furgo a l'ombra i a fer "rodillu" com animals. Comencem a veure els rivals. Bon nivell, molt bo. Faltaven pocs dels bons. Estàven els Valcárcel, Negrete, Polo, Castellano, Turégano, Alló, etc... Es a dir, guanyadors de voltes màster, líders de Copa España Màster, exprofressionals, etc. Em toca sortir dels últims, bona sort en el sorteig. En Cherino surt i marca el millor temps, és una excel·lent referència. Arriba l'hora. Em col·loco a la sortida i a tope. De seguida agafo bon ritme i bones sensacions. M'acoplo be. En el recorregut d'anada, amb una mica de vent a favor, rodo tota l'estona entre 52-55 km/h. Per tornar una mica menys, entre 40-48 segons el tram. Ja a l'últim km agafo als dos corredors que havien sortit davant meu. Temps 10:23 per completar els 8 km. Quasi a 47 km/h de mitjana. Tot i aixó em superen en Negrete, en Polo i en Cherino. Quart de la general i 3r de la categoria. Ja han caigut les dues primeres medalles, or per en Xerino i bronze per mi. Això no havia fet més que començar.A Casa Emilia a recarregar les bateries.

16:30 hores, més de 30 graus. Tot preparat per començar la prova en ruta. La sortida totes les categories juntes, però amb la salvetat que cadascuna d'elles fa un número diferent de voltes al circuit (gran master 2, master A i B 3, senior A i B 4 i Open 5). Sortida i carrera boja. Molt de control entre els favorits. Males sensacions i molt cansat de nou. Noto que no serà el meu dia. En Toni i jo ens fiquem en alguna escapada, però sense resultat. Ja a la segona volta en Xerinu arrenca amb força i marxa tot sol. En Toni, en Raul i jo controlem darrera. El portugués es comença a posar i nerviós i marca un ritme molt alta a pujada, però no pot amb ell. En Cherino guanya de Màster A. En aquest moment queda una volta més pels Sènior A i B i dues pels Open. És el meu torn. A la pujada llarga en Valcárcel i en Negrete tensen de valent però no es trenca. Començo a pensar que la darrera volta tensaran més encara i em deixaran, així que me la jugo i al coronar arrenco i marxo sol. Pel davant va un Sènior A i en Castellano. El tinc a la vista, tota la estona a 15-20'' meu. Persecució de 20km darrera d'ell però no el vaig puguer agafar. Or per ell i plata per mi. A l'esprint guanya en Polo i en Toni entre 5è i per tant segón Sènior A. Ja només queden els Open. M'espero a la meta per veure que fan en Francesc i en Raul. Arriben dos corredors sols i poc després en Francesc que fa tercer, una altra medalla. En Raul, amb una força increible fa quart i es queda amb la medalla de xocolata. Quina bona carrera que em fet. Ha sortit tot perfecte. Amb 5 corredors hem aconseguit en ruta 4 medalles i un quart lloc, és fantàstic.

A la nit tots de farra i a celebrar-ho al port de San Xenxo, ens hem guanyat un homenatge...

Diumenge: Amb poques hores de son i el cansament del dia anterior carreguem la furgo i carretera i manta. 13 hores d'infern d'asfalt i d'acudits del Manolo pel davant. Arribem a casa just quan Espanya marca el gol de l'Eurocopa. L'endemà a currar, però queden els bons moments que hem passat i les medalles aconseguides.