divendres, 18 de juliol del 2008

En record de Francesc Coma

Només el coneixia feia a penes 1 mes, però era una d'aquelles persones que transmet feeling a la primera. Durant una setmana va ser el meu company d'habitació a l'Europolyb de Pontevedra, i això em va permetre veure com era com a persona. Un nano jove, amb una il·lusió tremenda per la bicicleta, que es cuidava fins a l'últim detall i sempre disposat a ajudar a tothom. En tant poc temps és difícil conèixer a algú, però amb ell era fàcil. Sobre la bici, un lluitador. Com a mostra, dir que en Francesc, havia guanyat aquest any la Marxa Transcollserola i dues medalles a l'Europolyb, en ruta i en btt. Com a persona, encantador i bon company com ens va demostrar a tots, no només durant els dies que vam compartir amb ell a Pontevedra, sino també a posteriori.

Ahir, en Francesc, ens va deixar. Un fatídic i maleït accident de trànsit se'l van endur després d'estar lluitant per la vida durant hores, com si d'una escapada en solitari es tractés. La noticia ens ha caigut a tots els que el conexem con un gerro d'aigua gelada. Encara no ho hem assimilat i estem tots bastant "tocats" anímicament.

Francesc: només dir-te que ha estat un veritable plaer coneixe't i que tant de bó no hagués estat durant tant poc temps. Et trobarem a faltar molt. DESCANSA EN PAU COMPANY!!!!

9 comentaris:

Alex ha dit...

Una abraçada forta desde un company de mossos, que també va tenir el plaer de coneixer al Sr.Francesc Coma!!

TONI TIRADO ha dit...

Que dice Carles!

yo tuve la suerte de conocerlo en el 2003, y entrenabamos con la grupeta de las tardes hasta el año 2005, pues despues se puso a preparar las oposiciones, el año pasado empezo a tocar de nuevo la bici, pero en este año 2008 había vuelto en serio y con ganas. Entrenaba a veces con la grupeta por las tardes y algún que otro fin de semana con los típicos piques. Alguna vez me había animado a que opositará, pero yo le decía que no tenía vocacación y que no servía para tal responsabilidad.
Hacía tiempo que queria felicitarlo por las medallas conseguidas en Pontevedra.
La vida no es nada justa, prueba de ello es lo sucedio!
Jolin! no hay derecho!

Carles Lara ha dit...

CETONIC: Que razón tienes. De verdad que no es nada justo, y todo aquel que llegó a conocerlo lo sabe.

AXEL: Gràcies pels ànims, acabo d'arribar del tanatori i estem tots molt tocats

Joni Basso ha dit...

Joder me enterado esta tarde, me parece increible, un compañero de grupeta al que seguro echaremos de menos.
Muy buen ciclista y muy buena persona, entre el y un par mas me han animado a presentarme para mosso d'escuadra

FRANK JIMENEZ ha dit...

ei Carlos , trasteando he encontrado tu blog. Saludos de Frank y Montse y los isento por Francesc no sabia nada.
Saludos

Carles Lara ha dit...

Gracias Frank y Montse, ha sido un palo muy fuerte para todos. Por cierto, bienvenidos al blog. Un abrazo a los 2!!!

Ernesto ha dit...

Es duro perder a un compañero.
D.E.P.

Laia ha dit...

Ei noi!Em van donar la noticia l'altre dia per telèfon. Quin greu, malauradament es tracta del mateix tipus de noticia que la Gemma. Es molt trist perdre companys i amics a la carretera. Ànims a tot l'equip!!!!!

Carles Lara ha dit...

Gracies Laieta, la noticia ens va deixar a tots molt tocats. Cuida't ok?