Crònica del Campionat de Catalunya CRI

Calor i vent és la constant d'ahir a la tarda a Cervera, lloc on es disputava el Campionat de Catalunya Contrarrellotge per totes les categories masculines. En màster30-sènior la prova engegava cap a quarts de sis de la tarda. Vaig arribar amb temps, volia escalfar be abans de sortir ja que les sensacions durant la setmana no havien estat gaire bones. Dubtes amb la roda de davant fins pocs minuts de la sortida. Finalment vaig decidir per muntar una roda de perfil de 60 en lloc de la de tres pals. Davant meu sortia l'Albert Banyeres, un bon rodador i bona referència per mi. Dos minuts i quatre darrera meu, respectivament, prenien la sortida dos dels favorits per guanyar la prova, en David Sánchez i en Josep Gironés. Pujo a la rampa de sortida i em concentro. Davant meu 16 km d'asfalt en fals pla. Sortida. Enfilo la baixada del túnel amb tot ficat, arribo als 70 km/h. A partir d'aqui fins el km 4 aproximadament, amb tot ficat, 53x12 i a bon ritme. Del km 4 fins el punt de gir, el km 8, a lluitar contra el vent. No m'acabo de trobar be. Veig que vaig retallant mica en mica a l'Albert i doblo un corredor del Cecoc. De tornada a tope, amb ritme i pensant en la pujada final. Retallo més a l'Albert. Em planto als dos últims km. La primera part de la pujada acoplat i 53x16. La part del túnel fatal. Aqui vaig perdre bastant temps. Em vaig quedar sense aire i em costava respirar. Pujo pinyons fins el 19 i a mig túnel baixo de nou al 17 i sprint fins el final. La recta és fa agònica.Temps 22:37. En arribar intento recuperar i poso el crono a zero per veure que fan en David i en Giro. Quan arriba en David canten 25:22. I quan arriba en Giro, pels meus càlculs, li he guanyat per 4-5 segons. Quina alegria!!!!! però no!!! Parlo amb en David i em diu que ha guanyat ell. Els àrbitres s'havien equivocat i el millor temps era el d'ell. He fet segón per 12 segons. Sots Campió de Catalunya, bon resultat, però després d'haver assaborit el triumf per uns minuts sembla poc. En fi, felicitar de tot cor a en David Sánchez, s'ho mereix després d'haver fet una excel·lent crono i després d'haver fregat el pal tants anys enrera. David, enhorabona de tot cor.

Fent una mica d'autocrítica, crec que he acusat sobretot, a part del cansament per dormir tant malament i tant poc, els pocs dies de competició que porto aquest any. En els darrers dos mesos només he acumulat dos dies de competició i des d'aquest últim ja fa més d'un mes. Em falta molt de ritme que intentaré agafar proximament.

Foto amb el Campió de Catalunya 2009. La de pódium no va sortir be. És la que tinc.