Primera cursa de l'any

Primera cursa de l'any en la que participo. Arribo a Bescanó amb només 1000 km acumulats aquest mes de gener. Molt de fred durant tota la prova. De fet el termòmetre s'ha mantingut entre els 4 i 7ºC tota la cursa. La participació altíssima, crec que sobre els 200 corredors. Durant el primer port ho he passat francament malament. He comès una terrible errada. He començat l'ascens entre els primers corredors i he intentat seguir el seu ritme. M'han reventat i ho he acabat pagant. Tant que he coronat el port despenjat amb un petit grup. Sort que en aquest grup anava en Madrigal que s'ha marcat un descens espectacular fent-nos entrar a tots de nou dins el pilot principal. Quan ha començat el segon port del dia he pensat que no em podria tornar a passar el mateix, així que he començat a pujar al mig del grup. Amb el ritme infernal que s'ha començat a ascendir el grup s'ha trencat de seguida deixant un selecte grup d'uns 15 corredors al capdavant de la cursa amb una avantatge d'entre 30-45 segons d'entre el que ha sortit el guanyador, el corredor del Bicis Esteve, Ismael Ventura. Fins a meta aquesta ha estat la situació de la carrera. En l'exigent tram final al 10% he mantingut la posició en la que he entrat. Acabo de mirar la classificació ara mateix i he vist que he fet el 23è de la general i el 4t MA30. Excel·lent i inesperat resultat tenint en compte el que he arribat a patir a la primera ascensió i els pocs quilòmetres que porto enguany.

Classificació de la cursa:

http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/VI_Campionat_d__Hivern_CC_Sport_Ter.pdf

Posant el primer dorsal de l'any.

David Lozano (Bicis Esteve) 19è al mundial de CX

Nota publicada per la RFEC.

La prueba sub-23 se disputó en mejores condiciones ya que las temperaturas, en torno a los cero grados, habían contribuido a dejar en mejores condiciones el circuito, con menos tramos resbaladizos, y sin que el barro fuera un verdadero obstáculo. No obstante fue menos emocionante que la precedente.

Y es que en este escenario solamente hubo un color, el de Polonia que dominó claramente la prueba gracias a los hermanos Pawel y Kacper Szczepaniak, oro y plata, separados por 20 segundos, con el francés Arnaud Jouffroy completando el podio.

Y es que los polacos tomaron muy pronto la iniciativa, concretamente en la primera vuelta cuando se fueron por delante el hermano mayor Pawel junto a su compatriota Marek Konwa. Szczepaniak se quedaría pronto sólo aunque su hermano menor Kacper cogía al persegfuidor, con lo que Polonia colocaba a tres de sus corredores en su cabeza, con Jouffroy y el belga Tom Meussen como muy lejanos perseguidores.

La suerte de la carrera no cambió mucho: Kacper alcanzaba a su hermano en la penúltima vuelta aunque Pawel pronto volvía a dejar clara la jerarquía. Jouffroy superaba a Konwa –lo mismo que Meussen, aunque éste acusaría la prueba- e incluso estuvo a punto de remontar al menor de los Szczepaniak, pero le faltó un segundo.

Lozano terminaba en ese notable puesto 19, a 2-17, tras haber hecho una carrera muy regular. “Es el Mundial que mejor le ha salido con diferencia –indicaba Pla. Venía muy bien preparado y con mucha moral y en un recorrido tan duro por fin ha demostrado lo que es capaz de hacer. Pienso que ha estado muy bien”. Peor les fue a Daniel Ruiz, 49 a 7-25, y a Iñigo Gómez, que fue doblado en la penúltima vuelta, siendo clasificado en el puesto 55, aunque en este caso se vio implicado en una caída, que le afectó a la muñeca.

Naturalmente Polonia se llevó el triunfo por naciones, por delante de Bélgica (31) y Países Bajos (37), con España en undécima posición (123).

Un dia més de bici

A les 10:00 amb puntualitat britànica la mateixa grupeta de dimarts s'ha posat en marxa. Durant el recorregut el fred ens ha acompanyat tota l'estona. De fet el termòmetre s'ha mantingut entre els 2ºC i els 6ºC durant tot l'entrenament. La pujada del dia s'ha fet a la marxeta fins que aproximadament al darrer quilòmetre i mig l'Albert ha obert gas i ens ha deixat a tots espatarrats. A partir d'aquí lluita sense treva contra el vent. Ha bufat amb tanta intensitat que hi ha hagut estones que, en pla, no ens ha permés passar dels 22-24 km/h. Fins i tot la pujada al port ha estat més ràpida. Al final 80 km a les cames i, gairebé amb seguretat, punt i final d'entrenaments fins diumenge a Bescanó.

Menys dona una pedra

Avui no comptava amb sortir perquè al matí havia de fer coses però finalment, durant la tarda, he vist un forat i m'he obligat a entrenar una mica. M'he obligat perquè de ganes no en tenia gaires. La veritat és que darrerament estic una mica apàtic amb la bici i surto perquè m'obligo a fer-ho. La intenció inicial era fer alguna pujada però, només sortir, ja m'he notat cansat dels 100 km que vam fer ahir. Les setmanes en blanc acaben passant factura. Al final, un parell d'horetes i planer. La tarda era bastant frescota i, tot i que feia bastant sol, no convidava gaire a agafar la bici. Menys encara quan toca sortir sol. Aquest any m'està costant moooooolt poder enllaçar un mínim de dies seguits de bici. Demà, si no passa res, grupeta a les 10h on sempre.

Sol + Temps Lliure = 100 km

Aquesta és la fòrmula matemàtica del dia. Una vegada finalitzat l'episodi de plujes d'aquests darreres dies, el sol es deixava veure de nou. Com que no tocava treballar doncs grupeta i a rodar una mica. Avui he fet més quilòmetres que en tota la setmana passada. A les 10 hem sortit amb l'Albert, el Marc, el Camarero i un altre noi que no recordo el seu nom. Durant els primers quilòmetres hem atrapat al Pascual i s'ha afegit a la grupeta. Durant el recorregut ens hem anat adaptant tots ja que hi havia alguns que volien fer més quilòmetres. Finalment s'ha arribat a una entente i hem rodat plegats gairebé tot l'entrenament. Ells, després, han allargat una mica més. Jo m'he plantat amb 100 km a la porta de casa a 30 km/h de promig. Ja és molt més que la darrera setmana que va ser casi en blanc.

70 Km i poc més

Després de tants dies de pluja i alguns inconvenients més que no m'han permés sortir a entrenar, finalment, aquest matí ho he pogut fer. Ruta de 70 quilòmetres amb recorregut trencacames i un port. El dia, perfecte. Sol i no gaire fred. He pogut disfrutar del matí en bici amb tranquilitat.Al final he arribat a casa amb un promig de 31 km/h i amb ganes d'haver fet una mica més. Amb gairebé tota seguretat seran els únics quilòmetres que podré fer aquesta setmana.

Resum del cap de setmana

Tot i que el temps no va acabar d'acompanyar en tot el cap de setmana, va ser bastant profitós. Profitós en quilòmetres i en qualitat. Dissabte va se el darrer dia de la grupeta del Baix perquè el pròxim diumenge ja comencen les socials. Vam començar una vintena de ciclistes. Molts d'ells de la zona del Bages que van baixar a rodar amb nosaltres. Fins i tot va aparèixer Super-Morales amb el seu tàndem. Conforme anàven passant els quilòmetres el grup anava minvant. Jo també vaig acabar marxant perquè no em venia de gust fer tants quilòmetres. Finalment vaig arribar a casa en solitari amb 100 km. Ja està be.

Dimenge sortira amb la mini grupeta d'Olesa. En sortir de casa no pluvia però conforme ens acostàvem a la costa la pluja va aparèixer i es va anar animant. Com que tenia compromisos familiars i, perquè no dir-ho, poques ganes de mullar-me, em vaig donar la volta i vaig acabar amb 70 km més.

Ja sé que no són grans tirades de fons però per mi, que ja sabeu que tampoc soc amant de les quilometrades, je em va be. Avui pluja de nou, així que migdiada i a descansar.

S'apropen les socials

Doncs sí, ja estan al tombar la cantonada. El calendari de socials d'aquest any és bastant suculent. A banda de les socials que es faran a la província de Barcelona i que s'enquadren a la Challenge de Socials de Barcelona, tenim un bon grapat de curses a Girona. Aquest darrer calendari és el següent:

Calendari del IV Campionat Gironí d’Hivern (carretera)

Diumenge 24/01/10 –L’Estartit

Diumenge 31/01/10 - Bescanó

Diumenge 07/02/10 - Olot

Diumenge 14/02/10 - La Bisbal

Diumenge 21/02/10 - Cassà de la Selva

A la dreta he penjat una enquesta sobre la participació a les curses socials.

Avui poca cosa

Sortida molt d'hora i amb molt de fred, amb dos graus sota zero. La idea era fer pocs quilòmetres i pla, només sortir a rodar una mica. Ens hem aplegat quatre ciclistes, l'Albert, el Montse, el Bruno i un servidor. Jo encara acusava el cansament de la pallissa d'ahir. El mal de cames encara era força present. Finalment 62 km a un promig de 29 km/h, es a dir, gairebé una sortida de descans actiu. Demà el descans serà pasiu jejeje...

D'altra banda vull destacar la victòria en el Campionat d'Espanya de Ciclocross del corredor del BICIS ESTEVE David Lozano. La prova que es va celebrar aquest passat cap de setmana a Laredo (Cantabria) el va proclamar Campió d'Espanya per quart any consecutiu. Enhorabona campió!!!!

Crònica del web de la Federación Española de Ciclismo:

David Lozano cierra su ciclo con su cuarto título como sub-23
Imprimir Enviar a un amigo RSS Volver
Crónica, 09/01/2010
El catalán David Lozano ha hecho historia en el ciclocross al conseguir en Laredo su sexto título consecutivo: dos como juvenil y ahora ha rematado el ciclo con en cuarto en otras tantas campañas como sub-23. El próximo año como élite será otra historia, aunque como nos comenta, “si lograra estar luchando por el podio ya sería un éxito”. Los vascos Iñigo Gómez, a 1-11, y Daniel Ruiz, a 1-12, completaban el podio.

Hoy, en una carrera disputada bajo un intenso frío y con rachas de aguanieve y granizo, Lozano puso tierra por medio en una primera vuelta rapidísima –que hizo en 7-46- y luego se limitó a hacer su carrera, manteniendo las diferencias con sus rivales, al saber que, salvo problema mecánico, el oro sería suyo. Así opinaba de su triunfo.

La verdadera carrera estuvo por las otras dos plazas del podio. El gallego Aser Estévez fue el primer atacante, incluso por delante de Lozano en la primera vuelta. Rebasado por el catalán, aún aguantó otra más en segunda posición, aunque el tren vasco formado por Iñigo Gómez, David Juárez y Daniel Ruiz se entendió a las mil maravillas para cazar y rebasar al vasco. “Nos pusimos de acuerdo para tirar entre todos porque podía ser un rival muy peligroso –analizaba Gómez-. Y una vez que le rebasamos, fuimos cada uno a nuestra carrera”.

En la cuarta vuelta –de las seis que dieron- Juárez perdía contacto por una caída- mientras que Estévez no lograba incrementar su ritmo para poder alcanzar a los vascos. De esta forma Gómez y Ruiz se jugaban la plata y el bronce al sprint, con el resultado antes indicado. Juárez entraba a 1-32 y Estévez, a 1-55.

Gómez se mostraba satisfecho por el segundo puesto “porque no me esperaba estar luchando por el podio, ya que tuve gripe A, comencé muy tarde y creía que no iba a llegar en condiciones”. No así Ruiz que reconocía francamente “no estar satisfecho con el tercer lugar en el podio, porque aspiraba a más. Pero ha habido dos corredores mejores y hay que aceptarlo”. El vizcaíno no quería echar la culpa a una extracción molar hace escasas fechas que sin duda le ha mermado en su rendimiento”.

Grupeta del dia

Com ja estava previst avui tocava grupeta. Ens hem aplegat més de 20 ciclistes per fer la sortida de torn sota un dia bastant gèlid. Els habituals i alguns no tant com en David Sánchez, Adolfo García, i alguns més. La veritat és que el nivell estava molt alt en els representants de la categoria MA40 que han vingut aquest matí. La volta d'avui, per mi ha estat de 130 km de terreny bastant pestós amb dos ports i mig. Dic mig perquè la zona d'Olèrdola gairebé es pot considerar un port, al igual que el mig-port de Sant Climent. La primera pujada "oficial" de la jornada, la Maladona, al Garraf. A ritme bastant ràpid i sostingut que ja ha començat a castigar al personal. Reagrupament a Sitges com ja és norma. Posteriorment hem continuat per la carretera d'Olèrdola cap a Vilafranca del Penedès, per rematar el dia pujant l'Ordal. Aquí és on he començat a tenir problemes. Ja amb més de 90 km a sobre m'he quedat sense benzina i no he pogut seguir el ritme dels supervivents de la grupeta. Pájara de fam, d'aquelles que et deixa buit i amb pilot groc de la reserva encés permanentment i, a partir d'aquí, fins a casa com bonament he pogut. A alguns, com l'Albert, el Montse i el Blai encara els hi han quedat ganes per allargar una mica més l'entrenament. Jo, per part meva, cap a casa i a intentar recuperar.

1.- Discutint la jugada i decidint cap on tiràvem.

2.- Alguns aprofitant per "canviar l'aigua al canari" jejeje

Avui sí

Doncs sí, avui sí que hem pogut sortir. Dia també fosc però que amb clarianes que deixaven entreveure una bonança al temps. La muntanya de Montserrat estava ben enfarinada aquest matí així que l'Albert i jo, com dos nens petits, hem decidit anar a pujar-la per veure la neu de prop i tocar-la.

Abans d'arribar a la pujada les sensacions, pels dos, ja eren bastant dolentes. No sé si pel fred o pels dies d'aturada que havíem fet.

Ja a les primeres rampes es veia venir el drama que suposaria fer tota l'ascensió a Montserrat. De fet la pitjor, la més lenta i en la que més recordo haver patit en aquesta pujada.

Això sí, anàvem disfrutant, dintre del possible de les poc habituals vistes que ofereix aquesta muntanya nevada. Ja adalt, no sense haver costat suor i sang pujar, hem pogut veure una panoràmica bastant bucòlica del Baix Llobregat i el Bages.

I com no, complir l'objectiu que ens havíem marcat: tocar la neu. Durant el descens fred, molt fred. Hem arribat a Monistrol amb les mans gairebé congelades. Tornant punxada de l'Albert amb la qual cosa hem tornat a agafar fred. Després tot això ja no ens venia de gust fer més quilòmetres i cap a casa. Demà grupeta, si el temps o permet, perquè ara mateix està començant a nevar aquí a casa.

I ja van 4

Deu ni do com està costant aquesta pretemporada enllaçar uns dies seguits d'entrenament. Dilluns va ser dia de descans, dimarts la pluja, ahir compromisos familiars i avui, de nou, la climatologia. I de veritat que s'ha intentat però, finalment, no ha pogut ser. Ja de bon matí el dia s'aixecava sense pluja però negre, negre, negre. Trucades entre el Marc, l'Albert i jo per veure que fèiem ja que havíem quedat a les 10 per entrenar. Quan ja estava canviat per sortir m'han dit que ja començava a ploure i, per tant, he decidit no agafar la bici. Amb la climatologia en contra soc dels que penso que hi ha molt més a perdre que a guanyar en aquests dies. Hi ha massa risc d'agafar un refredat, de caure o de qualsevol altre cosa amb pitjors conseqüències. Per això considero que és preferible perdre una jornada d'entrenament que haver d'estar després dues setmanes recuperant-se de la grip o una caiguda. Demà ho tornarem a intentar, si la pluja/neu ho permet...

Ahir descans, avui també

Ahir era el dia que tenia pensat per descansar una mica. No només ho tenia pensat sinó que, a més, ho necessitava i força. Després d'haver estat gairebé dues setmanes aturat, aquests darrers dies havia començat de nou amb intensitat i una certa continuïtat. Per això necessitava un dia d'aquells de "zero patatero". També volia matar dos ocells d'un sol tret i aprofitar la jornada per fer la revisió mèdica de la federació. La idea era avui tornar a agafar la bici. Com sempre un planifica unes coses i després, aquestes, surten com surten. Ahir sembla ser que tots els iaios del Baix Llobregat s'havien confabulat per fer-se la renovació del carnet de conduir plegats. El centre mèdic estava full i va ser impossible treure el certificat. D'altra banda la pluja d'aquest matí ha impedit que sortís a rodar. Aleshores, nou canvi de plans, he intentat fer la revisió mèdica avui i tampoc. Així que tots els plans se n'han anat a norris. Demà és dia de compromisos familiars així que ja no goso a fer plans.

Un parell d'horetes

Sortida d'hora i pocs quilòmetres. Després de la grupeta gran d'ahir, avui poca cosa i amb la única companyia de "l'home que mai no tenia prou". Els dos no teníem gaire temps disponible així que a cap les 9 del matí a pedalar una mica i a treure profit de les escasses dues hores que deparava el matí. El dia frescot i tapat. Ja de seguida he notat el cansament de la sortida d'ahir. A la mínima que la carretera picava cap a munt les cames cremaven una mica massa. Fent el port del dia m'ho he pres amb calma. Al principi a 18 km/h però quan l'Albert ha començat a tirar hem acabat pujant a 26 km/h. Finalment m'ha despenjat i he acabat de pujar al meu ritme. Durant el descens molt de fred. L'entrenament d'avui no ha deparat gran cosa més. Demà descans, que crec que les meves cames ho agrairan.

Vent? Qui ha dit vent?

Doncs avui sí. Grupeta de les grans, sobre 18 ciclistes els que hem sortit aquest matí. Pel davant 125 km amb un parell de pujades. Jo no volia fer tant, però l'altre opció era sortir sol així que finalment a la grupeta i anar fent. De seguida s'ha pogut veure que el vent faria de les seves. No bufava amb la intensitat d'ahir, però deu ni do també aquest matí. Amb el pas dels quilòmetres, com passa casi sempre, hem anat perdent unitats. Cada vegada el vent era més molest i la sensació de fred anava en augment. Amb el pas de les hores m'he anat trobant millor. Finalment han sortit els quilòmetres previstos i hem rodat a un promig de 31 km/h. Demà tot i no haver grupeta, més.

Any nou ventós

Primer dia de l'any. Ja sigui per tradició o no sé perquè, però el 1 de gener m'agrada sortir en bici. Fer més o menys quilòmetres és indiferent. La qüestió és començar l'any donant pedals. I cada any, si puc, ho començo d'aquesta manera. El 2010 no ha pogut ser igual que la resta d'anys anteriors. Tenia clar que volia sortir però, quan ja estava canviat de roba i tot, he vist la ventada que feia i m'he tirat enrera. Només volia fer una horeta però la veritat és que amb el vent que feia no he gosat a sortir. Així que aquest any el començo d'aquesta manera. Demà sí. Demà hi ha grupeta i no m'ho perdo ni amb vent ni sense.