Tenia molt clar que prou feines tindria per acabar la cursa. I així va ser. De totes maneres tampoc vaig escatimar cap esforç, ni vaig guardar res. La idea era fer la cursa com si estigués bé i arribar fins on arribés. Ja des del minut zero de partit vaig intentar, sense èxit, col·locar-me en alguna escapada. Una vegada fet el portet que hi havia al principi de cursa, ja en el tram de descens, vaig sortir a roda del Raul Cruz, que va arrancar amb força. Vam marxar quatre corredors. Després de passar al relleu tot el que vaig poder, la benzina se'm va acabar just quan teníem el cap de cursa a uns quinze segons. Ells van poder entrar-hi i, finalment, van disputar-se el campionat ja que va ser la bona. Una vegada de retorn al grup, amb el pas dels quilòmetres, les cames ja començaven a fer figa. La sensació de tenir rampes ja era imminent i el quedar-me del pilot era qüestió temps. Així que al pas per meta volta vaig posar fi al que, de ben segur, hagués estat una agonia infernal per acabar al cursa. Ja vindran temps millors!!!
2 comentaris:
Ei buenas Carlos,
como bien dices tiempo al tiempo... pese no estar a tope,luchador como siempres.
Te espero en las proximas carreras.
Un saludo
David
Muchas gracias por tus palabras. La verdad es que es como disfruto. Ya sabes "más vale morir atacando que vivir a rueda" aunque esta vez tocó morir jejeje.Enhorabuena para ti, hiciste muy buena carrera, valiente como siempre.
1 abrazo
Nos vemos en alguna carrera, espero que no dentro de damasiado tiempo!!!
Publica un comentari a l'entrada