Encara no m'ho puc casi ni creure. He pogut fer dos dies seguits de bici. Això és tot un èxit. La veritat és que no he fet gaire quilòmetres, però el fet de poder pujar-me sobre la màquina dos dies seguits és una bona notícia. I sobretot ahir, que vaig poder sortir amb la grupeta i compartir moments amb ells. Avui tampoc he entrenat sol. Amb mi venia l'Albert que, tot i que jo només disposava d'una horeta i mitja, ha decidit acompanyar-me aquesta estona. En definitiva, dimecres 70 km i avui uns 45. Ja sé que no és res. Ja sé que és misèria i companyia, però l'important, torno a insistir, és poder sortir. Crec que, com a mínim fins dilluns, podré agafar la bici cada dia. Espero que sigui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada