diumenge, 18 de setembre del 2011

Crònica cursa de Torredembarra

En la darrera entrada deia que aquesta era la meva última cursa a la categoria MA30 i que l'objectiu era el de sempre: DISFRUTAR. I vaja si ho he fet, i molt. El circuit era nou per mi ja que l'any passat no vaig participar-hi en aquesta carrera. Un circuit molt més exigent del que semblava en un inici i que donava molt més joc que els que vam disputar la setmana passada. No en va el cuentaquilòmetres m'ha marcat un desnivell acumulat de 660 m, no sé si serà correcte. Per part meva puc dir que he tingut "dues curses". Una fins a la caiguda, sobre la volta 15 0 20 i, la segona, fins el final. Anem per parts. Al principi he sortit amb les cames molt dures i inflades, no podia agafar ritme i em trobava bastant ofegat. De fet, no he pogut ni disputar els punts dels primers esprints de la prova. En una de les voltes el David Alcaraz i jo ens hem enganxat i hem anat els dos pel terra. Balanç de danys: mínim. Ràpidament ens hem aixecat i després de tres voltes de persecució hem pogut entrar de nou al pilot. En aquell moment quatre corredors rodaven destacats i s'anaven repartint els punts dels esprints puntuables. A partir d'aquest punt m'he començat a trobar molt millor, fins i tot, rodava bastant còmode dintre del grup. M'he decidit a atacar i he pogut enllaçar amb el cap de cursa que ja s'ha mantingut fins al final. Només m'han quedat dos esprints de marge per poder puntuar i, m'he hagut de conformar amb un tercer (2 punts) i un quart (1 punt) que m'han classificat en sisena possició de la cursa. La recta de meta se'm feia massa llarga als esprints. 

Molt content amb el resultat i amb el desenvolupament de la cursa ja que, tot i haver caigut, he tingut capacitat per reaccionar i atacar posteriorment. Hores d'ara tinc el genoll dret bastant inflat, una falange d'un dit de la mà dreta amb un color blau "bastant sospitós" i dolor al canell dret. Espero que no sigui res. Era el meu comiat de la categoria MA30 després de tants anys i he pogut DISFRUTAR, com sempre, d'una carrera més.

La nota negativa les caigudes que hi han hagut durant la disputa de la cursa, una d'elles bastant forta. Des d'aquí desitjo a tothom que s'hagi vist afectat d'una manera o una altra una ràpida recuperació.

3 comentaris:

TONI TIRADO ha dit...

Espero que no sea nada lo del dedo!

Carles Lara ha dit...

El dedo ya ha vuelto a su color y forma original. Ahora solo queda la rodilla con un tono azulado pero todo bien. No ha sido nada.

Gracias por interesarte!

Un abrazo

TONI TIRADO ha dit...

Me alegro!