Aquest diumenge a Torredembarra serà la meva darrera cursa com a Màster 30 a Catalunya. La propera temporada, si és que la feina m'ho permet, tocarà canviar de categoria. Des del 2003 que vaig tornar al mon de la competició ja han passat 8 anys. Han estat vuit temporades on he viscut una mica de tot: victòries, derrotes, caigudes, moments molt bons i d'altres bastant dolents. Aquest temps també m'ha permés conèixer molta gent, la gran majoria gent molt maca i amb la que he arribat a fer "bones migues", d'altres, afortunadament la immensa minoria, gent que no mereix la pena i que m'ha decebut molt. En aquestes vuit temporades he pogut vestir de "groc", guanyar curses i ser campió de Catalunya, però també he hagut d'abandonar en moltes proves o, simplement, fer l´últim. I es que el mon de la bici és així: et dona un dia una alegria i a l'endemà una decepció. En aquest temps jo sempre m'he mogut amb una única motivació: DISFRUTAR. Disfrutar del mon de la competició i en la competició, i ho fet i molt. Aquest diumenge arriba el punt i final per mi a la categoria. Vuit anys disfrutant cap de setmana darrera cap de setmana i espero, com no pot ser d'una altre manera, disfrutar també d'aquesta cursa, la última per mi.
4 comentaris:
És una pena no poder seguir gaudint l´anyvinent de la teva clase i sobre tot la teva esportivitat damunt la bicicleta.
Al final no he pogut canviar el dia, però per poc que pugui, tot i sense dormir, estaré acompanyante en aquesta darrera cursa com a ma30.
Un plaer poder competir amb gent com tú, et trobarem a faltar! El Carles de les escapades, el Carles dels ànims als amics, en definitiva, el Carles en la seva esencia!
Que tremolin els 40´s!!
Moltes gràcies per les teves paraules JM. Sé que ho dius de tot cor. Jo també espero poder veure't demà a la cursa i compartir l'esforç.
Se te echara de menos. Bueno lo positivo es el calendario que tendras el año que viene, seguro que tendras más opciones de compaginarlo con el trabajo y familia. Un abrazo! Nos vemos en las sociales!
Eso si que es verdad Toni. Ya sabes lo que dicen, no hay mal que por bien no venga. Yo también os echaré de menos.
Un abrazo!!!
Publica un comentari a l'entrada