Crònica cursa Pallejà

El dia de Sant Joan és un dia peculiar per competir. D'una banda perquè la nit de revetlla fa que alguns dels homes importants faltin a la cursa i, d'una altra, perquè a alguns la "resaca" els hi passa factura. No era el meu cas. Ni el primer, ni el segon.

Avui m'ha passat tot el contrari que diumenge passat a Girona. Només començar a escalfar he notat que les cames sí que funcionarien bé. No entenc el perquè d'aquest canvi tant radical. Al cap i a la fi la setmana passada només vaig sortir un dia en bici i aquesta n'he sortit dos. Tampoc hi ha tanta diferència.

La sortida s'ha donat amb poc més de deu minuts de retard. Toquen el xiulet, calo el peu al pedal i arrenco amb totes les forces. La intenció no era marxar de sortida, simplement, llençar cursa per animar i endurir la carrera i així posteriorment intentar alguna fuga.

Així ha estat. Després de la primera accelerada, sobre la volta tres o quatre, torno a arrencar i aconsegueixo fer un quartet amb el Pedro Soler, Fins aquí primer objectiu assolit. Començem a rodar amb bona entesa els quatre. Sembla una escapada bona excepte per un detall: falta un galvesport. Em fa dubtar però davant l'entesa decideixo tirar endavant. A les poques voltes se'ns afegeixen cinc homes més i, com no podria ser d'una altra manera, entra un galvesport. Ara m'agrada més penso. La part negativa és que el galvesport és el Mirco (l'home més ràpid del pilot) i si això no era suficient s'hi afegeixen dos homes del RCB el Catalán i el Agüero (un segon esprinter). Vaja, ja no pinta bé. 

L'entesa entre els nou és perfecta (Pedro Soler, JJ Agüero i Francesc Catalán per RCB, Mirco Merotto del Galvesport, JM Ripoll del Gènesis, Eduard García, Fco Fernández, Santi González del Montornés i jo de l'Esteve). Ningú remulga, ningú s'escaqueja i tothom fa el seu relleu religiosament. Menys mal, per una vegada tothom passa. Que una escapada fructifiqui no te cap més secret que aquest! Obrim forat ràpid i a mantenir. Començo a plantajar-me la tàctica. Veient qui ve al grup, les meves característiques i el relleu totalment pla em puc plantejar dues opcions. La primera guardar per l'esprint i intentar fer tercer perquè de ben segur no podré superar a les dues motos anomenades Mirco i Agüero. La segona anar per totes i intentar-ho quan quedin poques voltes. Trio la segona. Els plantejaments conservadors mai han estat del meu "agrado". Una vegada triada la segona opció falta decidir on provar-ho. Difícil, el circuit és molt fàcil i no dona de sí per fer cap atac massa bo. Decideixo esperar a veure si algú arrenca i intentar-ho a la contra. Ningú ho fa i les voltes van caient una darrera l'altra. Al final decideixo arrencar a falta de quatre. Aconsegueixo marxar amb dos homes més però ens neutralitzen. Només agafar-nos el que surt a la contra és el Pedro Soler. Bon atac, sí senyor, penso. El Mirco em mira i amb la mirada li dic que jo no puc sortir. El Pedrito agafa metres. Els altre dos homes del RCB controlen. Durant les voltes que queden ho torno a intentar una altra vegada però tot està controlat per l'Agüero i el Catalán. Bon feina d'equip. Es veu que la cursa se l'endurà el Pedro i ara només queda lluitar per pódium. Xungo amb aquests dos fieras. Em col·loco a roda de l'Agüero i darrera meu en Mirco. Xungo, xungo. Arribem a la darrera curva i es llença l'esprint. A la curva de la rotonda d'entrada a meta em passa el Mirco com si jo estigués aturat. A l'Agüero no el puc remontar. Finalment quart. 

Bon resultat. S'ha intentat però no ha pogut ser. La situació era complicada, he apostat fort i no ha sortit. Conec una dita que m'agrada molt que diu "qui ho intenta, pot perdre. Qui no ho fa, ja ha perdut". Em quedo amb haver-ho intentat. Un altre dia hi haurà més sort. 

El "cuenta" m'ha marcat 40,28 Km 0:55h 43,58 Km/h 107m (alt) 180ppm (mitja) 193ppm (màx). No disposo de classificacions. 

De la cursa de VE50-VE60 no puc explicar res perquè la platja m'estava esperant i no m'he pogut quedar a veure-la.