Aquests darrers dos dies estic sortint a entrenar amb sacrifici, amb molt de sacrifici. Sis del matí, sona el despertador. Un cafè i quatre galetes per esmorzar. Cal omplir els dipòsits. Mitja hora més tard, cap a dos quarts, agafo el cotxe, carrego la bici i cap a la feina. Passats uns trenta minuts ja estic a la carretera amb la bici. Equipat amb els manguitos i les perneres perquè la temperatura no és la que era fa uns dies. A aquestes hores, les set del matí, la llum no és la idònea. Fins i tot crec que és una mica arriscat llençar-se a la carretera amb tant poca visibilitat. És el que hi ha, assumeixo el risc. Per davant dues hores de bici per mi solet. Dues hores més tard arribo a la feina. Una dutxa ràpida i a menjar-se la jornada laboral fins les sis de la tarda. Demà descansaré, el cos no dona per més sacrifics seguits...
 |
| Pràcticament de nit a les 7 del matí. La lluna encara mirava des de dalt. |
 |
| La part positiva, el paisatge a l'alba que ens regala la natura. |
2 comentaris:
Carles a mi em passa al revés o sigui que ho faig en la foscó de la nit i em regala el silenci durant dues horetes tranquiles si es dir tranquiles. Estic més uluminat que un arbre de nadal.Es el que hi ha.avui descanso que les cames ja diuen prou.
salutacions. Anims company
O sigui Jordi que jo faig els deures abans que tu jejeje. Al final m'hauré de comprar un llum i instal·lar-lo a la bici.
Avui també descansaré. Les cames estan resentides i he pogut dormir un parell d'hores més.
Salutacions crack!
Publica un comentari a l'entrada