Aquest matí he tingut sort, no ha plogut. Estava el dia una mica variable, però ha aguantat fins arribar a casa. Dues horetes d'entrenament per fer 60 km amb la bonica pujada a Montserrat. Puff, aquest port seeeempre em fa patir, em costa de fer-ho. No tenia clar si pujar o no perquè des d'abaix es veia el cim bastant tapadot, però al final m'he decidit a pujar. Encara arrosego cansament del cap de setmana, així que igual la resta de dies que queden aixeco una mica el peu, que dissabte hem d'arribar frescos.
Avui he fet la darrera sessió de rehabilitació, per fi. Ja tenia ganes de dexar-ho, així podré aprofitar més el temps per entrenar que falta em fa. A veure si així puc passar de les dues hores sobre la bici.
2 comentaris:
veig que ja estas més recupera't! doncs encara més ànims per continuar carles... a tope i records.
Moltes gràcies Xavi. La veritat és que crec que ja estic recuperat del tot. Molts ànims també per tu!
Publica un comentari a l'entrada