Avui sí

Doncs sí, avui sí que hem pogut sortir. Dia també fosc però que amb clarianes que deixaven entreveure una bonança al temps. La muntanya de Montserrat estava ben enfarinada aquest matí així que l'Albert i jo, com dos nens petits, hem decidit anar a pujar-la per veure la neu de prop i tocar-la.

Abans d'arribar a la pujada les sensacions, pels dos, ja eren bastant dolentes. No sé si pel fred o pels dies d'aturada que havíem fet.

Ja a les primeres rampes es veia venir el drama que suposaria fer tota l'ascensió a Montserrat. De fet la pitjor, la més lenta i en la que més recordo haver patit en aquesta pujada.

Això sí, anàvem disfrutant, dintre del possible de les poc habituals vistes que ofereix aquesta muntanya nevada. Ja adalt, no sense haver costat suor i sang pujar, hem pogut veure una panoràmica bastant bucòlica del Baix Llobregat i el Bages.

I com no, complir l'objectiu que ens havíem marcat: tocar la neu. Durant el descens fred, molt fred. Hem arribat a Monistrol amb les mans gairebé congelades. Tornant punxada de l'Albert amb la qual cosa hem tornat a agafar fred. Després tot això ja no ens venia de gust fer més quilòmetres i cap a casa. Demà grupeta, si el temps o permet, perquè ara mateix està començant a nevar aquí a casa.