dimecres, 10 de febrer de 2010

Com en un malson

No sé si en alguna ocasió heu somiat que voleu còrrer i, per molt que us esforceu, no us mogueu del lloc. Doncs aquesta ha estat la meva sensació avui durant tot l'entrenament. Cent quilòmetres d'agonia amb unes cames molt pesades i inflades que a penes responien a l'impuls sobre els pedals. Sort que l'Albert i el Xavi, els meus acompanyants durant aquest malson, m'han ajudat i han tirat de mi gairebé tota l'estona. El fort vent que bufava i els quatre dies d'aturada no m'han ajudat gaire durant la jornada d'avui. Finalment, amb més pena que gloria, un centenar de quilòmetres amb 30 km/h de promig.