Mala sort durant aquesta primera etapa de la Challenge de La Canonja, però anem a pams. L'organització ens havia reservat una sorpresa. El recorregut no era el de cada any. Enguany han canviat les voltes al circuit interurbà per una prova en ruta també bastant plana. De sortida ritme molt ràpid i continus atacs en el grup principal, un pilot format per uns 130 corredors. Cap el quilòmetre 15, desprès que el grup neutralitzés una escapada, m'he decidit a provar-ho. Una i prou. A la meva roda ha vingut en Jony Rubio i un altre corredor que no conec. Els primers minuts de l'escapada han estat molt durs ja que només passàvem al relleu en Jony i jo i el vent era bastant fort. Uns quilòmetres més endavant han enllaçat en Jose González amb un corredor del Tarragona i, posteriorment, en Jose Madrigal. A partir d'aquí entesa i s'ha anat consolidant l'escapada sobre els 50''. Quan la feina més dura ja estava feta, ha aparegut la mala sort. De sobte la bici m'ha fet un estrany a la part posterior. He mirat i la tanca de la roda de darrera estava oberta. Estic completament segur que l'havia tancat bé perquè sempre ho comprovo. Amb aquesta roda ja és la segona vegada que em passa. Amb això no he tingut més remei que baixar-me de la bici i tornar a posar-la. Entre el vent i el terreny que, en aquest tram picava amunt, m'ha sigut impossible enllaçar amb l'escapada de la que formava part. Jo sol no podia contra 5 corredors a rellus. El pilot m'ha engolit i a partir d'aquí la cursa ja estava feta. No m'ha quedat més remei que mirar-me l'escapada, la "meva escapada", des de darrera. A falta de 8 km a meta, la mala sort de nou. M'he empassat un forat que hi havia en una cruïlla i he punxat la roda de darrera. Al final al cotxe escombra. Com és aquest esport!!!! D'anar al davant escapat a arribar a meta en el cotxe escombra sense "comerlo ni beberlo". Que hi farem!!! Queda el consol d'haver estat hàbil i haver pillat l'escapada bona, una escapada que finalment ha arribat a meta.
Classificació de l'etapa:
3 comentaris:
Joder, que mala suerte!!! eso si que da rábia... y mas viendo que la escapada ha llegado...
Animo y suerte para la próxima...
Mare meva el gafe... Yo cuando he visto q saltabas ya iba pensando q era la buena jaja. La próx Tendrás mas suerte, nos vemos
Que le vamos ha hacer jejeje es lo que hay. Lo que cuenta es la intención, no???
Publica un comentari a l'entrada