Gràcies Albert!!!!

Els dies que em toca matinar em costa molt, molt, molt entrenar per la tarda. El cansament s'acumula i la falta de ganes fa que, inconscientment, busqui excuses per no sortir. Ahir era un d'aquests dies. Llevar-se a les 04:45 hores passa factura. Després de la jornada de feina i, una vegada has dinat, el sofà de casa és molt més atractiu que el sillín de la bici. Per sort l'Albert em va trucar per sortir a rodar. Parlant amb ell per telèfon anava mirant per la finestra i veia els núvols. Uns núvols d'un color fosc que no animaven gaire. Aquesta era la meva excusa per no entrenar. El sofà em cridava amb un so hipnotitzant, com quan les sirenes cantaven per atreure les naus d'Ulisses en aquell fragment de l'Odisea. Sort que l'Albert em va animar i va aconseguir, no amb poc esforç, que agafés la bici. Finalment ell tenia raó. Va fer una bona tarda. Si no hagués estat per ell no hagués sortit a entrenar ahir. Avui no tindré tanta sort. Gràcies Albert!!!!!