Nova cursa aquest passat cap de setmana. En aquesta ocasió en dissabte i per la tarda. Un circuit que ja coneixia d'haver-lo fet quan era MA30 i que no m'agrada massa perquè te un parell de revolts perillosos.
Abans de començar un minut de silenci en memoria de l'Albert Balbís que ens va diexar aquesta setmana. Una gran persona que ens deixa. Com sempre als circuits sortida ràpida i amb nombrosos intents per fer la fuga bona. Durant aquestes primeres voltes vaig estar atent i vaig intentar entrar en els talls que vaig considerar perillosos. En una de les arrencades per agafar una escapada sento un soroll metàl·lic. Acabava de trencar un radi de la roda de darrera. Mala sort, ara toca continuar amb la roda frenada, vaig pensar. Però la mala ratxa no va acabar aquí. En una de les voltes, als 25 minuts de cursa aproximadament, al revolt de la part baixa del circuit em cau un corredor just davant meu. Impossible esquivar-lo. Caic al terra i, al meu darrera, uns quants ciclistes més. M'aixeco el més ràpid possible i miro darrera meu buscant la bici. On és? no la veig. No sé com però havia acabat sobre la vorera del davant. La miro, i com era d'esperar, cadena fora. La poso el més àgilment que puc però ja he perdut massa temps. El pilot ja havia desaparegut del final de recta i, amb ell, totes les esperances de poder enllaçar. Tot i així decideixo no plegar i continuar fins on pugui. Miro enrera i veig al Miguel Ángel Agüero. L'espero, entre els dos segur que serà més fàcil. Rodem a relleus a bon ritme i, de sobte, al revolt que entra a la recta dels cons, un cotxe de cara dintre el circuit. L'Agüero gairé bé se'l menja. Fins i tot es va haver de sortir del circuit per evitar el cop que parar una tanca. Jo l'esquivo i continuo sol en vista que l'Agüero a quedat molt endarrerit. Mica en mica vaig agant un grup gran que portava davant. Al final l'agafo i continuo tirant d'ell. Ja dintre la darrera volta, ens dobla el cap de cursa. M'aparto i em poso a cua, no vull molestar. Ni idea com s'ha desenvolupat la cursa. Me l'he perdut sencera. Mala sort.
Aquest matí he sortit a rodar. El cop més fort el porto a la part lumbar. Suposo que alguns corredors van impactar amb mi quan estava al terra. També el quadríceps dret està una mica resentit. Suposo que dimarts a Bellvitge estaré recuperat del tot. Ah, i la roda reparada!!!
2 comentaris:
Quina mala sort també. Encara sort que ets de ferro.
De ferro del bó no jejeje. Encara estic una mica adolorit però a tope per demà.
Una abraçada i ens veiem demà!!!
Publica un comentari a l'entrada