dimarts, 29 d’abril del 2008

Ahir nou rècord. 23,5 km/h de promig. Un espectacle!!!!. I serveix s'alguna cosa??? No. Quant menys entreno i quant més bondat faig, pitjor. Ahir ja feia mal abans de sortir. Quan vaig arribar a casa no vaig tenir ni ganes de fer estiraments. La veritat és que quan veus que et cuides, que et poses les cremes, el gel, no forces, gairebé ni entrenes i que no només no millores, sino que vas a pitjor, et comences a ratllar, i molt. Ja començo a estar ratllat del tot i començo a tenir bastant coll a vall que em perdré part de la temporada. La meva esperaça és demà a veure que veu el traumatòleg. A veure que em diuen, però la veritat es que no tinc gaire esperança.
Avui ja no he volgut ni sortir a fer l'horeta amb plat petit. Pa qué?. Aquesta tarda han vingut els "vampirs" a la feina i he anat a donar sang. Mig litro. És la bona acció del dia. Sempre que venen vaig, no costa res. En fi, a veure demà què tal perquè estic una mica desanimat...

4 comentaris:

Ernesto ha dit...

Carles, por favor, recupérate ya, que lo nuestro parecen vidas paralelas :-))))
Espero que las noticias que te dé mañana el 'trauma' sean buenas.

Laia ha dit...

No t'abandonis i ànims. Tindràs medicament per al mal però no per al desànim. A més, espera't a demà a veure que hi diu el traumatòleg, que nosaltres no som metges.......
Jo si hagués donat mig litre de sang, ni plat petit ni res, no tindria esma. Molts ànims i una forta abraçada.

Carles Lara ha dit...

Moltes gracies als dos pels ànims. Avui he anat el metge. Després ja explicaré com ha anat. Laia, benvinguda al Blog i moltes gràcies per animar, em fa falta. Per cert, tema Pontevedra, va andavant, amb permís del genoll.

Laia ha dit...

Ei!!!! Me'n alegro..... Ja em va dir un ocellet que el tema de Pontevedra s'està encarrilant. Em van parlar d'una reunió clandestina, fins i tot em xiulaven les orelles quan algú va dir el meu nom. La informació ES PODER.