Finalment diumenge vaig decidir no anar-hi a la cursa de Torelló. Fins el darrer moment m'ho vaig estar plantejant però portava massa dies sense pujar-me sobre la bici. Tot era massa precipitat i de ben segur la cursa no hagués anat bé.
Avui, desprès d'onze dies sense fer res, he agafat la bici. I quines sensacions tant dolentes. A tots els nivells. Les revolucions no pujaven, muscularment molt dur, incòmode sobre la bici, en resum: fatal.
Durant tota la sortida m'he agobiat bastant. Les males sensacions no feien més que confirmar que la decisió de no haver anat diumenge a Torelló era encertada. Segurament m'haguès passat com el dia del Campionat de Catalunya que també vaig anar-hi sense haver-me pujat a la bici en tota la setmana. A les curses s'ha d'anar en condicions!
He fet dues hores i mitja. Durant tota l'estona no he gosat ni mirar el cuenta. Fins i tot em feien mal els lumbars. La sorpresa ha estat quan he arribat a casa, amb les cames ben dures i adolorides. He mirat el cuenta i resulta que marcava 32,4 km/h de promig amb un desnivell de 830 metres. Què n'és de contradictori aquest esport!!! Amb unes sensacions nefastes i pensant nomès en arribar a casa per baixar-me i he fet un promig de quasi 32,5 km/h. No entenc res...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada