Tres dies aturat i, finalment, sense poder anar ahir a Malgrat. Aquest matí tenia de nou la possibilitat d'anar a la feina en bici, cosa que implica fer una doble sessió de 60km/40km. Després de donar-li moltes voltes vaig decidir posar el despertador a les 6:30 hores per poder acumular una nova jornada de doble sessió. Costa molt fer sacrificis quan després veus que no pots anar a les curses. Fins i tot em vaig plantejar si volia la pena de fer tot el sacrifi que faig per no res.
Finalment vaig arribar a la conclusió que arribo sempre que tinc aquestes "crisis": és el que hi ha. La situació és la que és i només tinc dues opcions. La primera és continuar amb la bici amb les poques hores que disposo i vaig a competir quan pugui i com pugui o, la segona, ho deixo.
Trio la primera tot i que costa molt esforç anar a competir a "mig gas". Unes vegades millor, unes de pitjor però sempre sabent que no estic al 100% mai. Per cert, aquest cap de setmana tampoc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada