Com deia el famós acudit de l'Eugeni, "Tito, cap a Igualada". A les 8 del matí m'he posat en marxa sense tenir massa clar cap a on m'adreçaria avui. Com que no havia quedat amb ningú he anat improvisant el recorregut decidint sobre la marxa cap on anava.
Al final he acabat a Igualada. És l'avantatge que té viure en un lloc que et permet moure't per cinc comarques sense fer massa quilòmetres: Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia, Bages i Vallès Occidental. Totes ben a mà.
Moure's per aquestes comarques implica fer constants canvis de desnivell. Unes estan més exposades que d'altres al vent. L'Anoia m'implica acabar acumulant desnivell però em resguarda del molest aire.
Al final he acumulat 85 km en 2:45' amb un desnivell de prop dels 1300 m. Les sensacions eren de cansament i les pulsacions tampoc pujaven massa avui. Ja començo a dubtar de que funcioni correctament el pulsòmetre perquè em quedo a més 10 pulsacions del que marcava habitualment.
Aquesta ha estat una molt bona setmana. He aconseguit sortir en bici 4 jornades i he acumulat 340 km. Ja veurem si servei d'alguna cosa de cara a la cursa de El Milà del proper cap de setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada