Crònica Cursa de Mont-roig

Aquest cap de setmana tenia dos llocs per triar per competir. D'una banda es celebrava una prova a Olot i, d'una altra a Mont-roig del Camp. Per proximitat, per previsions metereològiques i per horaris de la cursa he triat la segona. En sortir de casa xispejava una mica. Ja a Mont-roig, el cel estava tapat però no pluvia. Molta gent a la sortida, tants com 110 corredors. Entre ells molta gent de qualitat com ja es habitual en les proves socials de principi de temporada. Vull felicitar a la familia Florencio i a l'organització de la cursa que, tret del "contratemps" de l'ambulànica, han estat impecables. Impecables en l'execució de la prova, en el montatge i en el disseny del circuit. Calia donar quatre voltes a un circuit de 19 km en que s'havia de superar un "mini port" en quatre ocasions. Mini port d'uns 2 km aproximadament, amb descansos, però amb alguna rampa realment exigent. Desprès del retard de 45 minuts per culpa de l'ambulància, s'ha donat la sortida cap les 11:45. Amb el terre ja sec, obrint-se clarianes i girant-se vent, s'ha començat a ritme infernal amb continus intents d'escapada des del minut zero. Sense tenir bones sensacions he intentat en diverses ocasions agafar l'escapada bona. I així ha estat. Cap el km 30 de carrera, en sortir de Montbrió, veig com un dels germans De Miguel ataca en un fals pla on entrava el vent de cara molt fort. Sense pensar-ho gaire surto per ell, l'agafo i rodem una bona estona els dos junts. Pocs quilòmetres després s'afegeixen 5 corredors més. Un rus del Lokomotive, en Jordi Cervantes i tres èlits més que no conec però que anàven força ràpid. Escapada bona feta. És la segona volta i arribem al mini port. En Cervantes i el rus tensen de valent pel Premi de Muntanya i pateixo, pateixo molt, però aguanto. Descens cap a Mont-roig, meta volant, i entrem a la volta 3. Ja portem 1:30 sobre el grup. En aquest moment, en una banda sonora, perdo el bidó d'aigua. Sec pel que queda de cursa. Continuem tots a relleus i ben avinguts. Entrem de nou a la zona de pujada i, com que no hi havia PM, es fa a tren. Ho passo be. De nou baixada a 70 km/h i nova MV en meta. Última volta. El vent bufa molt fort. A vegades de costat, a vegades de cara. Rodem ràpid, però ja tothom pensant en la darrera ascensió al mini port. Començem a no passar i a tontejar. Dels escapats jo era el més feble. No volia pujar amb ells perquè sabia que m'ho farien passar molt malament. A falta d'un parell de km per començar el port, en un fals plà on entrava el vent en contra, veig que es paren i passo davant amb la intenció de donar ritme a l'escapada. No venen darrere meu i em deixen anar uns metres, així que penso "tira tu sol cap al davant i si comences a pujar amb uns segons, millor que millor". Dit i fet. Accelero i entro en la primera rampa, la més dura, tot sol. Just en el moment de passar-la em superen en Cervantes i el rus del lokomotive. Agafo roda i a patir. La resta de pujada, una vegada superat el tram més exigent, a fer la goma. A cada atac em quedava i tornava a entrar. Esprinten els dos pel PM i em marxen uns 100 m. Descens i a mort. Els agafo. Miro enrera i ni rastre de ningú. Feina feta. Ja és tot baixada fins meta. Intento disputar l'esprint amb ells, però em superen amb una facilitat pasmosa. Finalment 3r de la general i 1r MA30. Molt satisfet perquè les sensacions no eren bones. De la pluja, ni rastre...

1.- Al camió-pòdium amb el pare del corredor professional Xavi FLORENCIO.

2.- Pòdium de tots els guanyadors de cada categoria.

3.- Foto del blog de Miquel Cherino. Arribada final a meta.