Crònica Campionat Espanya P&B RUTA

Doble alegria aquesta tarda a la prova en ruta del Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. D'una banda perquè el guanyador absolut ha estat el meu amic Albert Cantenys amb una exhibició de força i classe i, d'una altre perquè he aconseguit guanyar de la meva categoria. Anem a pams.

Només arribar a la sortida vaig comprovar que el vent era molt fort més, fins i tot, que ahir i feia preveure una cursa exigent. El recorregut tenia dues parts clarament diferenciades, una primera bastant plana i asequible i, una segona, més dura amb constants pujades. La meva intenció era intentar marxar per no arribar a la segona part, la més exigent, amb el pilot ja que, de ben segur, no seria capaç de seguir el seu ritme.

De sortida el vent entrava a favor i això va afavorir molts intents d'escapada ja que es rodava amb facilitat. Un dels primers en provar-ho, com no, l'Albert, que va marxar en solitari. A cada canvi de direcció es notava que la intensitat del vent era brutal. Alguns corredors en grupets petits de 2 o 3 unitats aconseguien marxar.  Ho vaig intentar un parell de vegades però no va ser fins la tercera que vaig aconseguir-ho. En un repetxó amb un intens vent de cara, sobre el km 10 de cursa, vaig arrencar i vaig anar-me'n sol. Davant, a un 500 m, hi havia un grup de 4 corredors però no els podia agafar. De sobte, com un missil, em va passar el David Alcaraz i vaig veure clar que aquella era la meva oportunitat d'enllaçar davant. 

Així va ser, finalment amb aquest grup ens vam anar ajuntant tots els grupets que anaven dispersats pel davant fins que vam agafar a l'Albert que transitava tot sol cara al vent. Bona entesa entre els 10 del cap de cursa que feiem bons relleus lluitant contra un vent molt intens de cara. Escapada molt interessant per mi ja que era l'únic de la categoria 40-45. En una rotonda l'Albert i un altre corredor es van equivocar i vam haver d'aixecar el peu una mica perquè tornèssin a entrar. Al pas per meta ja portàvem 2' d'avantatge. 

El punt crític va ser quan vam agafar el grup dels corredors de 50 i femènines que es van afegir a la cursa al pas per meta. Van trencar la dinàmica d'entesa dels relleus i es van situar a cola del nostre grup sense passar al relleu. Sort que en aquell moment portavem molt avantatge perquè sino ens haguessin neutralitzat. Algún dels primers escapats va aprofitar aquell grup per amagar-se una mica i escaqueixar-se dels relleus.

Arribats a Mataró començava la part dura. A la primera rampa l'Albert ja ho va provar i va seleccionar un grup de 4 unitats. No content amb això, va arrencar amb força i va marxar en solitari. Ja no el vam tornar a veure.

El port no era port, sino més bé una carretera amb pujada amb una successió de reptxons llargs de 1,5 km. En casdascun d'ells vaig fer el mateix: patir. El primer el vaig passar mig bé però la resta patint molt. A punt de coronar-los em deixaven de roda una mica perquè no podia seguir el ritme i desprès aconseguia entrar de nou. Van començar els calambres a les cames. Deu ni do com s'enganxava el quadriceps! però sabia que "només" aguantant guanyava de la categoria i això em va donar un plus de capacitat de patiment. Els corredors de 50 que s'havien afegit més tard, que havien fet menys quilòmetres i que no havien rellevat fins el moment, van començar a atacar per disputar-se la seva classificació. Vaig patir molt, molt i molt.

Ja de cara a meta i amb l'Albert a 1 min. amb la cursa assegurada vaig intentar col·locar-me per  disputar l'esprint però va ser impossible. Els calambres a les cames no em van deixar ni esprintar. No quedava més força.

Amb tot molt content, doblement, l'Albert campió d'Espanya absolut i jo campió d'Espanya categoria D. Si no ho hagués provat de ben segur que no hagués obtingut aquest bon resultat perquè no hagués aguantat el ritme del pilot pujant els repetxons.  Ja ho sabeu, "més val morir atacant que viure a roda".

L'Albert, flamant nou Campió d'Espanya de Policies i Bombers, i a "lo grande". Enhorabona crack, ja tocava!

Al pódium amb el maiot de Campió d'Espanya de P&B. Des del 2005 que no pujava al podium en aquesta cursa.

Les alegries compartides amb la gent que t'aprecies tenen molt mi

llor sabor.

Una imatge de la sortida amb el JM Borràs i jo començant des d'el darrera del grup.

Afegeixo les classificacions finals de les dues proves que han conformat aquesta novena edició del Campionat d'Espanya de Policies i Bombers. Classificació CRI i classificació RUTA.

Des d'aquí agrair un any més l'excel·lent organització de la cursa feta pel Club Esportiu CEME. Enhorabona i l'any vinent més que ja en portem 9 edicions.