dilluns, 19 d’abril del 2010

Primavera traïdora

Després d'una intensa i llarga setmana de feina de nits avui tocava intentar tornar a les rutines. Rutines en l'aspecte d'horari per dormir i pels àpats. Les setmanes de nits el que més em trastoquen són els àpats. Molt més que la són. Després de llevar-me he quedat amb l'Albert i em sortit per la tarda a rodar. A les 16 hores la climatologia prometia. Sol i bona temperatura. En poc més de dues hores he acabat xop i amb fred ficat al cos. Sort que l'aigua m'ha enganxat en els darrers 10 km de l'entrenament, però més que suficient per arribar a casa com una sopa. Tot i que hem anat esquivant els núvols finalment no ha pogut ser i la nostra "crònica d'una mort anunciada" s'ha fet realitat. Demà segurament no podré sortir però espero fer-ho la resta de dies.

2 comentaris:

Ernesto ha dit...

A mi también me ha enganchado por los pelos! Pero no es más divertido pedalear bajo la lluvia? Lluvia y barroooo!!!!!!!!!!

Carles Lara ha dit...

Totalmente de acuerdo pero, eso si, con la de ciclocross jejeje