Ahir, set setmanes exactes desprès de la meva fractura de pelvis a la cursa de St. Vicenç dels Horts, em vaig tornar a pujar sobre la bici. Això sí, sobre el rodet. Dijous passat vaig anar a veure el traumatòleg i em va dir que tot estava evolucionant molt bé. Em va treure les crosses i ja m'obliga a caminar per mi mateix. Tinc molèsties però m'aguanto bé i camino sense gaire dificultat. Continuo amb la rehabilitació amb sessions de magnetoteràpia. Encara queden un parell de setmanes. El metge em va dir que m'aniria molt bé començar a fer una mica de bici i de natació. Com que no tinc piscina coberta a casa (jejeje) vaig decidir pujar-me als rodets. Vaig fer una petita sessió de 30' a ritme molt suau i amb molta agilitat, sense forçar absolutament res. Crec que no recordo haver agafat el rodet mai amb tantes ganes!!! De fet no en faig mai perquè ho trobo tremendament a avorrit però ahir no, ahir vaig disfrutar dels rodets per primera vegada. De fet, els 30' se'm van fer curts, hagués estat més estona però tampoc és qüestió d'abusar.
He estat dos mesos aturat completament. El primer d'ells en una cadira de rodes sense aixecar el cul i, el segon, fent els desplaçaments justos amb les crosses. He perdut massa muscular, sobretot de la cama esquerra però, per sort, només he agafat un kilo i mig de pes. Ara ja començo a moure'm amb soltura i a fer una mica d'exercici. Ara sí que ja veig la llum al final del túnel!!!
Disfrutant (???) dels rodets al garatge de casa |