DIVENDRES CRONO
Arribo a Tossa de Mar. Plou. Localitzo la sortida. No hi ha res muntat. Potser és massa d'hora. Obro la carmanyola i dino. Menú del dia: arrós i una mica de carn. Agafo el cotxe i faig el recorregut. 12,2 km entre Tossa i Llagostera. Massa pujada per mi. Torno a la sortida. Van arribant. Faig un café. Quan torno, veig que els corredors ja estan quasi tots. Para de ploure. Em trobo amb molta gent que no veia fa temps. Alguns, fins i tot, des d'Austràlia. Enguany hi ha molt nivell. Està en Koldo Gutierrez (Guanyador de la Gral de la Volta a Cantàbria), en Félix Valcárcel (3r a la Volta a Cantàbria), en Raul Turégano (Líder de la Copa Espanya Ciclomàster), en Carlos Polo (quina classe!). Agafo la bici i faig part de recorregut. Torno i faig una bona estona de "rodillu". S'apropa l'hora de sortida. Els meus companys de feina em seguiran amb el cotxe. Surto. No acabo d'agafar el ritme. No estic concentrat. Estic més pendent del genoll que de la crono. No em fa mal, peró tinc molèsties. Els meus companys m'animen i em posen música. Aixó m'ajuda i em motiva. En aquest moment ells no ho saben, però els hi agraeixo. Començo a agafar ritme. Molèsties. Arriba la pujada dura. Fins al túnel pujo amb el 53. A partir d'aqui el plat ja pessa i el trec. Començo a perdre temps. Aquest tram m'està passant factura. Corono el port. Baixada forta fins a meta. Sort que la carretera està seca perquè hi ha trams que baixo a 80 km/h. Veig la meta. Últim esforç. Temps 20'40''. Lluny dels millors. 10è de la general i 4t de la meva categoria. M'he quedat fora del pódium per un lloc. El cel es tapa i comença a ploure i a caure pedra. Com a mínim no ens em mullat. Guanya en Valcárcel la general i en Polo la meva categoria. En Koldo, segón de la categoria, i aixó que em deian que estava fos. Clar, jejejeje.
Crec que he acusat la manca d'entrenament d'aquestes dues setmanes per la tendinitis, però és el que havia de fer, no podia forçar els entrenaments. No he corregut concentrat. No estava submergit en la carrera. Pensava més en el genoll i en els a penes 200 km que he fet en dues setmanes que en còrrer. Al final, no he tingut dolors, només molèsties, però noto que he millorat, ho se. Penso en demà, la prova de ruta.
DISSABTE RUTA
110km. Prova de fons. Arribo a Lloret. El genoll millor. He anat acompanyat del meu "club de fans particular": la meva dona, el meu germà, la meva cunyada i els meus pares. Trec la bici del cotxe i em preparo. Agafo la bici i vaig al control de firmes. Canvio de pinyó i.....què?????? No m'ho puc creure. Acabo de trecar la maneta de canvi!!!!!! Si aquest dies anava be. Suposo que estava tocada de la caiguda de Calonge. Busco una solució. Impossible. On trobo una maneta??? I si la trobo, la puc canviar en 30' minuts???? Quina ràbia!!!!. No puc ni pendre sortida. Els corredors surten i passen pel meu costat mentre jo guardo la bici al cotxe. Penso: "jo hauria d'estar amb ells". Quina ratxa que porto!!! Des de Calonge que no aixeco cap. En fi, igual és el que em calia per descansar i arreglar definitivament el tema de la tendinitis. Com diuen: No hi ha mal que per be no vingui. O com a mínim, aquest és el meu consol...